Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tergita
Entomologia
Peça dorsal dels segments del cos dels artròpodes, habitualment de forma semianular.
escap
Entomologia
Primer artell de les antenes dels insectes, habitualment el més gros de tots.
hespèrids
Entomologia
Família d’insectes diürns, de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels ropalòcers.
Són macrolepidòpters petits, amb les antenes ben separades a la base, de vol ràpid i zigzaguejant Les erugues s’alimenten habitualment de gramínies De les 5000 espècies que comprèn la família, als Països Catalans n'habiten vint-i-cinc
drepànids
Entomologia
Família de macrolepidòpters que aplega dues subfamílies clarament diferenciades: els drepanins, d’aspecte de geomètrid, i els tiatirins, d’aspecte de noctúid.
En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una…
coquílids
Entomologia
Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids
, dels quals són considerats una subfamília.
Alguns poden ocasionar plagues agrícoles, com el cuc del raïm Eupoecilia ambiguella
noctuids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que aplega més de 30.000 espècies, distribuïdes per tot el món, algunes erugues de les quals poden provocar estralls agrícoles.
Són habitualment de mida mitjana hi ha inclosa, però, la papalllona de més envergadura alar 30 cm i unes altres espècies més petites, com la majoria dels microlepidòpters Amb tot, llur morfologia és força homogènia tòrax pelut, antenes fines, ales anteriors estretes i de colors apagats i ales posteriors en forma de ventall i de colors clars, que exhibeixen davant els depredadors per tal d’espantar-los Llur vol és ràpid i rectilini, i poden realitzar grans migracions, com s’escau amb l' Autographa gamma , un cuc hortícola que pot ocasionar plagues importants d’altres flagells per…
tirídids
Entomologia
Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, que comprèn un miler d’espècies, de dimensions mitjanes o petites, habitualment nocturnes.
No obstant això, les dues úniques espècies europees volen de dia i són diminutes Als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica, només hi habita l’espècie Thyris fenestrella
macrolepidòpters
Entomologia
Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida mitjana i gran, habitualment de més de dos centímetres d’envergadura alar.
microlepidòpters
Entomologia
Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida petita, habitualment els que fan menys de 2 cm d’envergadura alar.