Resultats de la cerca

Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d…

Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans

Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa

Habiten els nius d’altres himenòpters, com vespes solitàries i abelles, i es nodreixen de les provisions que hi són acumulades Destaca el gènere Polochrum, amb l’espècie Prepandum

Es troba al final de l’abdomen com a prolongació del vuitè o el novè segment i consta de tres parells de valves quitinoses És l’òrgan emprat per a pondre els ous als indrets adients segons els grups els odonats a les plantes aquàtiques, els ortòpters sota terra i els himenòpters dintre plantes i animals i, per tant, és adaptat en cada cas com a òrgan perforador, excavador o fiblador

Els crísids són de dimensions variables i habiten per tota la superfície de la Terra Les larves són paràsites de diversos himenòpters nidícoles Algunes espècies del gènere Chrysis , com la mosca daurada, són abundants a Catalunya

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…

S'alimenten d’ortòpters, aràcnids, erugues de lepidòpters i himenòpters, i artròpodes en general, que anestesien amb un líquid que surt d’un agulló situat a l’extrem de l’abdomen Arrosseguen les víctimes fins a un terreny apropiat, on excaven una galeria d’uns 15 cm de profunditat En aquesta galeria és introduïda la presa, i la femella hi pon els ous perquè les larves, quan neixin, ja tinguin aliment Les espècies Sflavipennis , Smamillossus i Salbisectus són comunes als Països Catalans

Presenten una hipermetamorfosi en llur desenvolupament en moltes espècies les larves són paràsites d’himenòpters mellífers i es fan transportar pels hostes fins a una cella plena de mel, de la qual s’alimenten, i àdhuc arriben a menjar-se els ous dels hostes parasitats L’espècie més coneguda és la cuca verinosa

Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim Capellà de l’hospital comarcal de Vic Recollí més de cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta Enriquí la collecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics Algunes subespècies de cinipidocecídies porten el seu nom És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes 1930 i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic Fam Vespidae 1931