Resultats de la cerca

Presenten dimorfisme sexual, i ambdós sexes poden tenir una forma àptera, poc pigmentada i sense ulls ni ocels forma predominant, i una altra d’alada, pigmentada i amb ulls i ocels Viuen sota les escorces i a l’humus Manquen a la regió paleàrtica L’ordre comprèn, tan sols, una família, la dels zorotípids, amb un únic gènere Zorotypus , que inclou una vintena d’espècies

Les ales són blanques, amb taques negres i dos ocels vermells a cada ala posterior Habita les muntanyes d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord

Les ales anteriors tenen ocels situats dins una taca blanca, i la femella, més grossa que el mascle, té les ales posteriors molt clares, en contraposició al mascle, que les té groguenques Aquesta papallona es troba sobretot a l’abril i al maig

Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties

Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans

L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua

Al cap es destaquen els ulls composts i ben desenvolupats, acompanyats gairebé sempre per ocels, i les antenes poden ésser més o menys llargues, segons les espècies El tòrax és robust i el segon segment és sempre més gros i més massís que els altres Les ales són llargues i estretes, aptes per a un vol ràpid i segur S'alimenten d’aranyes i de tota classe d’artròpodes tenen el costum de guardar provisions perquè les larves puguin créixer i passar a l’estadi de nimfa sense sortir del niu

El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes…

Presenten antenes llargues, fins i tot més que la resta del cos, l’aparell bucal és mastegador i, a més dels ulls composts, poden tenir tres ocels el cap s’uneix al tòrax mitjançant una espècie de peduncle prim tenen les ales membranoses i les posteriors més curtes que les anteriors l’abdomen és voluminos, té forma cilíndrica i consta de nou segments Vora la boca presenten unes glàndules sericígenes que els permeten d’embolicar les larves amb fils sedosos La majoria habiten a les fulles dels arbres, on es nodreixen de fongs microscòpics n'hi ha que es troben a la fullaraca del…

Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…