Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cetònia
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels escarabeids que tenen els èlitres generalment iridescents.
Les larves són xilòfagues i fitosapròfites, i els adults, essencialment fitòfags, s’alimenten de nèctar, saba, pollen i teixits vegetals tous
limàntrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de vol preferentment nocturn i dimorfisme sexual accentuat; algunes femelles són, però, àpteres.
Presenten el cos molsut i pelut i les potes recobertes també de pèl, que en el cas de les erugues poden ésser irritants força erugues són gregàries i causen estralls en boscs i conreus Les espècies del gènere Lymantria , com per exemple la L dispar o eruga peluda del suro, cal comptar-les entre els lepidòpters més devastadors Comprèn unes 3000 espècies, vint-i-set d’europees, de les quals disset habiten als Països Catalans
mutíl·lids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters.
Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans
noctuids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que aplega més de 30.000 espècies, distribuïdes per tot el món, algunes erugues de les quals poden provocar estralls agrícoles.
Són habitualment de mida mitjana hi ha inclosa, però, la papalllona de més envergadura alar 30 cm i unes altres espècies més petites, com la majoria dels microlepidòpters Amb tot, llur morfologia és força homogènia tòrax pelut, antenes fines, ales anteriors estretes i de colors apagats i ales posteriors en forma de ventall i de colors clars, que exhibeixen davant els depredadors per tal d’espantar-los Llur vol és ràpid i rectilini, i poden realitzar grans migracions, com s’escau amb l' Autographa gamma , un cuc hortícola que pot ocasionar plagues importants d’altres flagells per…
corc
Chris Moody (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, al gra o en d’altres productes vegetals, dels quals s’alimenten.
Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els ostomàtids tenen el cos negre…
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans
escarabat de l’Ave Maria
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2 cm de llargària, de color groguenc i ventre pelut, que surt a volar cap al tard i s’amaga a entrada de fosc.
borinot
Maurice (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids semblants a l’abella, però més grossos (atenyen uns 3 cm), de vol brogent, amb el cos robust i molt pelut, de colors foscs (borinots negres) o clars i ratllats (borinots rossos).
Molt freqüents a tots els països temperats, viuen en societats anuals no gaire nombroses 50-200 individus, formades per femelles fèrtils i estèrils i per mascles fèrtils La societat és fundada a la primavera per una femella fèrtil o reina, que construeix el niu a terra amb molses, herbes i fulles Dels ous que pon, en neixen, de primer, femelles estèrils obreres, encarregades de la cura del niu i de les larves, i més tard altres femelles fèrtils, diferents de la reina, més petites, les quals ponen ous que donen lloc als mascles Al final de l’estiu, dels ous posts per la reina, en neixen…