Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
àpids
Rusc d’abelles (Apis mellifica)
mdb - Fotolia.com
Entomologia
Família d’himenòpters que comprèn insectes aculeats, que viuen solitaris o en societats: les abelles del gènere Apis són socials permanents; els borinots (Bombus) són socials anuals.
Viuen en ruscs, fabricats amb la cera que ells mateixos produeixen els àpids solitaris, però diversos gèneres d’abelles, no fabriquen cera i han de fer el niu amb altres matèries fang, fusta, etc Els àpids que no fabriquen ni cera ni mel són paràsits generalment d’altres àpids abella, borinot
corc
corc de la fusta (Anobium punctatum)
Chris Moody (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, al gra o en d’altres productes vegetals, dels quals s’alimenten.
Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els ostomàtids tenen el cos negre…
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una…
apòria
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, de cos fosc i ales blanques, amb nervadures també fosques, molt comuna a tot Europa.
Les erugues viuen agrupades damunt l’arç blanc
heterotrípids
Entomologia
Família d’insectes tisanòpters del subordre dels terebrants, que viuen al continent americà.
sàldids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, de mida petita i forma ovalada, de colors foscs i amb taques clares més o menys grosses, ulls grossos i potes posteriors adaptades al salt.
Inclou unes 200 espècies d’hàbits depredadors que viuen en llocs humits, on es desenvolupen amb una gran agilitat L’espècie principal és Salda
àgab
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels ditíscids, d’uns 10 mm, de color negre metàl·lic.
Tenen les ungles de les potes posteriors iguals i immòbils S'alimenten de larves d’altres insectes i viuen en aigües estancades o poc corrents
cicàdids
Entomologia
Família d’hemípters homòpters que comprèn unes 1 500 espècies, entre les quals cal esmentar les cigales, esteses sobretot pels països tropicals.
Les larves viuen a terra i xuclen les substàncies de les arrels de les plantes Sovint necessiten molts anys per a completar llur cicle vital
pterofòrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de morfologia força peculiar, ja que les ales solen ésser partides en dos, tres o quatre lòbuls allargassats, que semblen plomes, i que en repòs tenen l’aparença d’una T.
Són microlepidòpters nocturns, dels més evolucionats Les erugues viuen entre fulles que uneixen amb fils de seda o bé són minadores Del miler d’espècies existents, unes 200 habiten a Europa
escarabat d’aigua
Entomologia
Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, de cos deprimit en forma de barca i potes adaptades a la natació.
Viuen als estanys i rius d’aigües tranquilles i surten de nit per volar Les espècies dels gèneres Dytiscus , Gyrinus , Hydrophilus i Cybister són molt comunes als rius dels Països Catalans