Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
moixernó de tardor
Moixernó de tardor
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret grisenc, pruïnós, de 5 a 15 cm d’ample, i de marge enrotllat, de làmines pròximes, lleugerament escotades, blanquinoses i finalment rosades, de cama fibrosa i del mateix color que el barret, i de carn blanquinosa, tendra i d’olor i gust de farina.
Apareix, durant la tardor, en prats, formant erols
rogeta
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 5 a 12 cm d’alt, de capell carnós, estès, bru, amb làmines de color de mantega i de cama blanca o una mica embrunida.
Apareix en avetoses i pinedes de muntanya És comestible
cassoleta ataronjada
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa oberta, irregular, d’1 a 15 cm de diàmetre, de color vermell taronja a l’interior i blanquinós carni a l’exterior.
Apareix a la tardor, sovint en grups, sobre sòls argilloarenosos
picornell de pi
Micologia
Bolet de la família de les hidnàcies, de 3 a 10 cm d’alçada, de color ataronjat o vermellós, de capell irregularment convex, de cama gruixuda i d’himeni disposat en pues.
Apareix sobretot en pinedes És comestible, però cal bullir-lo per treure-li l’amargor
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
bolet de noguer
bolet de noguer
Beloradew (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gran bolet de soca, de la família de les poliporàcies, de barret reniforme o circular, groguenc i cobert d’esquames marrons, amb tubs grossos, irregulars, decurrents sobre el peu, que és excèntric i negrós a la base.
A la primavera apareix en flotes sobre freixes i altres planifolis, els quals parasita Quan és tendre és comestible, però poc apreciat
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
Sant Pere de Valldaneu
Església de Sant Pere de Valldaneu (Sant Martí de Centelles)
© Enric Faura
Antiga església
Antiga església parroquial del lloc de Valldaneu, al municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
L’edifici és romànic segle XII, ampliat amb capelles laterals i un campanar a partir del segle XVI Apareix ja esmentat el 1007, en un testament sagramental
bocabadat
Micologia
Gènere de bolets, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu relativament curt, marcat per plecs longitudinals.
El bocabadat bru A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles