Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en…
verrucària
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les verrucariàcies, que formen crostes blanquinoses, puntejades de peritecis negres, sobre roques calcinals.
moixernó d’estepa
Moixernó d’estepa
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de bistre, grisenc fosc o bru fuliginós, i de 5 a 15 cm d’ample, de làmines adnades, acostades i blanquinoses, i de cama desigual, blanquinosa i fibril·losa.
Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana
orellana
Orellana
© Biopix
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les tricolomatàcies, de cama curta i lateral, i de capell excèntric, de 5 a 15 cm d’ample, de color bru fosc, en forma de petxina, amb els marges enrotllats i amb les làmines decurrents i blanquinoses.
Creix sobre rabasses i troncs caiguts d’arbres caducifolis És mengívol
moixernó blanc
Moixernó blanc
Christian Schwarz iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color blanc grisenc, pruïnós, de 3 a 10 cm d’amplada, de làmines decurrents, juntes, blanquinoses i finalment rosades, de cama blanquinosa, curta i sovint irregular, i de carn blanca, fràgil i farinosa.
Es fa en boscs i en landes És mengívol
alzinoi
Alzinoi
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell (5-10 cm) groc de mel, més o menys fosc, amb esquames brunes, alçades, disseminades per sobre, làmines blanquinoses, peu fibrós, inflat i més fosc a la base, amb un anell membranós, blanc amb vora groga, i carn blanca, amargant en cru.
Es fa en flotes, sobre soques, troncs vells i arrels mortes, que recobreix amb rizomorfes negres barba de vaca Bon comestible, comú als nostres boscs
moixernó de tardor
Moixernó de tardor
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret grisenc, pruïnós, de 5 a 15 cm d’ample, i de marge enrotllat, de làmines pròximes, lleugerament escotades, blanquinoses i finalment rosades, de cama fibrosa i del mateix color que el barret, i de carn blanquinosa, tendra i d’olor i gust de farina.
Apareix, durant la tardor, en prats, formant erols
pixacà
Pixacà
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell més o menys convex, de color bistre, marró o bru ocraci, esquitxat d’esquames blanquinoses, i de cama blanca, amb la base bulbiforme, amb un anell membranós, penjant i fugaç, i amb una volva friable, sovint reduïda a una garlanda flocosa.
Es fa sobretot en boscs de coníferes sobre terreny silici És molt metzinós, però d’efectes no sempre mortals Es pot confondre amb la cua de cavall Amanita rubescens i la cua de cavall grossa Amanita spissa , d’aspecte molt semblant Es pot confondre també amb la pentinella Amanita vaginata en el cas d’exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l’anell i les berrugues del barret i el marge d’aquest presenta un aspecte estriat