Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
galerina metzinosa
galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
niuet
Micologia
Bolet de la família de les nidulariàcies en forma de copa o de niu, de color bru i tomentós per fora, i de color gris i estriat per dins, que conté uns 10 o 12 peridíols semblants a petits ous d’ocell.
Creix sobre fusta vella i al terra dels boscs
crucíbul
Micologia
Petits fongs, de l’ordre de les gasterals, de forma cilíndrica o troncocònica, tapats primer per un opercle, que cau aviat i deixa veure a l’interior un cert nombre de peridíols units a la paret per un funicle.
El Crucibulum laeve niuet groc és molt freqüent sobre fusta i altres materials en descomposició
tremel·lals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, integrat per fongs de basidiocarps gelatinosos o cartilaginosos, de formes irregulars.
Tenen basidis amb cloendes obliqües o transversals, i formen freqüentment conidis Es fan generalment sobre fusta en descomposició
pollancró
Pollancró
Wendell Smith (CC BY 2.0)
Micologia
Bolet de la família de les bolbiciàcies, de 8 a 15 cm d’alçada, del color de la canyella o bru ocraci, d’olor agradable, de barret convex o estès, amb làmines ocràcies, sinuades i lleugerament decurrents, i de cama corba, amb un anell membranós i penjant.
Forma flotes sobre rabasses i troncs de pollancre i altres arbres de ribera És comestible i pot ésser conreat moderadament sobre fusta de pollancre
crepidotàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color brunenc o groguenc, i espores llises, sense porus germinal.
Comprèn bolets de mida petita, amb peu central i capell infundibuliforme Tubaria o cama lateral i curta Crepidotus , que creixen sobre fusta morta, humus, molsa, etc
bolet d’esca
Bolet d’esca
© Xevi Varela
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les poliporàcies, de fructificació perenne, al començament en forma de mig disc; després, cada any més gruixuda, per aposició de noves capes de tubs fins a atènyer diàmetres de 40 cm i gruixos de més de 20 cm.
La carn és de color caoba i suberosa, recoberta per una cutícula resistent, d’un gris clar a negrosa Viu sobre roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana, al cor de la fusta dels quals produeix fissures radials i circulars, amb una massa densa i brunenca constituïda pel miceli Amb la carn dels carpòfors hom preparava l’esca També havia estat emprada, en medicina casolana, com a hemostàtic
bolet de femer
Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca …
auriculariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les auricularials, de carpòfors gelatinosos, replegats, que apareixen sobre fusta morta o arbres debilitats.