Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
estrelleta

Bolets del gènere Geastrum
© MC
Micologia
Nom donat a diversos bolets del gènere Geastrum, de la família de les licoperdàcies, amb l’exoperidi obert en forma d’estrella.
cualbra

Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra…
boletàcies
Micologia
Família de fongs que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb fongs de peu central i porus ben formats.
Comprèn, ultra el gènere Gyroporus , l’ampli gènere Boletus , actualment escindit en diversos subgèneres, amb moltes espècies comestibles, com el sureny, i algunes poques de tòxiques, com el matagent Boletàcies més destacades Boletus Tubiporus aereus sureny fosc B Xerocomus badius cigró , sureny B Ixocomus bovinus molleric , moixí B Xerocomus chrysenteron mataparent de carn daurada B Krombholzia duriusculus B Krombholzia aurantiacus abró , tremolí B Tubiporus erythropus mataparent de cama vermella B Tubiporus edulis cep , siureny, siuró, sigró, pinetell, cep,…
dermatocarpàcies
Micologia
Família de líquens ascomicets de l’ordre de les pirenocarpals, de tal·lus foliaci o esquamós.
El gènere més important és Dermatocarpon
umbilicariàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les lecideals, de tal·lus foliaci i umbilicat, ço és, unit al substrat per un sol punt.
Els gonidis són del gènere Trebouxia, i els apotecis no tenen marge tallí
teleforàcies
Micologia
Família del grup dels afil·loforats integrada per fongs crustacis o pediculats, de consistència generalment coriàcia i tenaç.
Creixen sobre troncs i rabasses, i també sobre la virosta És molt comú el gènere esteri
artopireniàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les artopirenials, d’espores amb un nombre de lòculs comprès entre dos i sis.
En forma part el gènere Arthopyrenis, integrat per espècies de líquens crustacis sobre escorces, pedres, i espècies pròpies de les roques de la zona intermareal superior
bolbiciàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, productors d’espores de color castany clar o ferruginós, amb el píleu recobert d’una cutícula contínua, himeniforme.
El gènere tipus és Bolbitius , i el més conegut és Agrocybe Bolbicàcies més destacades Conocybe sp conocibe Agrocybe aegerita pollancó, pollancró , flota de pollancre, bolet de pollanc
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
umbilicària
Micologia
Gènere de líquens de tal·lus laminar i umbilicat, de la família de les umbilicariàcies.
Es fan sobre roques silícies en llocs humits i d’altitud elevada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina