Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
orella de llebre
orella de llebre
Biopix (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 2 a 5 cm d’alt, brunenc i en forma d’orella.
Es fa en boscs de coníferes
orella d’ase
orella d’ase
MK - fotky (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 8 cm d’alt, en forma d’orella i de color groc ocraci.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
orella de conill
orella de conill
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de color de canyella o bru, amb el barret en forma d’embut.
És comuna en els boscs És comestible, però mediocre
orella de Judes
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
orella de gat blanca
orella de gat blanca
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 15 cm d’alt, blanc o blanquinós, de barret en forma de sella i de cama profundament solcada.
Es troba a la tardor, sobre sòls argilosos, en indrets boscats Cuit és comestible, però cru és metzinós
orella de gat grisa
orella de gat grisa
Björn S... (CC BY-SA 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 10 cm d’alt, de color gris o negrós, de barret sinuós i amb dues o tres prominències, i de cama buida, inflada a la base i profundament solcada.
Es fa en boscs caducifolis
gírgola
Pleurotus cornucopiae
gailhampshire (cc-by)
Micologia
Gènere de bolets lignícoles, de la família de les tricolomatàcies, robusts, carnosos i tenaços, comestibles en llur majoria, amb peu excèntric, espores blanques i barret en forma de ventall.
helvel·la
Micologia
Gènere de bolets, de l’ordre de les pezizals, de cama solcada o cavernosa i de barret en forma de mitra o de sella.
trompeta de la mort
Trompetes de la mort
© Marco Bertolini
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 5 a 12 cm d’alt, en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, amb la superfície himenial simpleme nt rugosa.
Es troba en boscs, sobre terra humida i humífera Les trompetes són de bon menjar, i hom les conserva seques en enfilalls
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella…