Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
clavíceps
Micologia
Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.
En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme
bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
lepiota
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les agaricàcies, sapròfits nitròfils que viuen sobre el terra, preferint els sòls calcaris rics i els boscos d’arbres de fulla ampla, de mida petita, i típicament tenen un anell a la tija.
Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals Lepiota brunneoincarnata , Lepiota helveola Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums Macrolepiota procera , però aquests són molt més grossos És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d’evitar confusions amb les tòxiques
caloplaca
Micologia
Gènere de líquens crustacis, de la família de les caloplacàcies, d’apotecis vermellosos, groguencs o negrosos i tal·lus de groc a vermell, o poc visible, que, portats per la pols, els ocells, etc, habiten sobre escorces o roques, principalment calcàries, en llocs rics en nitrats.