Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pentinella
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 6 a 20 cm d’alt, de color gris o falb, de capell al principi campanulat i després aplanat, i de cama llarga, proveïda únicament de volva.
Es fa sobretot en boscs caducifolis És comestible, però és poc apreciat a causa del seu escarransiment
cualbra
Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra pudent R…
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
pinetell
Pinetells
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm de diàmetre, primerament convex i finalment aplanat i deprimit al centre, amb el marge enrotllat, de color vermell ataronjat, amb llistes concèntriques; de làmines adnades i de làtex ataronjat.
Es fa en pinedes De gust exquisit, és molt consumit als Països Catalans És anomenat també rovelló
paloma blanca
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de barret blanc o una mica bru o falb al mig, lleugerament fibrós i esquamós, primerament ovoide i posteriorment aplanat i mamil·liforme, amb làmines blanques, i de cama blanca, amb anell i gruixuda a la base.
Creix en prats i llocs herbosos És comestible
verderol
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell més o menys aplanat, de 4 a 10 cm d’ample, de color groc brunenc o groc d’oliva, fibril·lat, amb làmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama més aviat curta, d’un groc més pàl·lid que el del capell.
Es fa quasi exclusivament en pinedes, especialment sobre terreny silici És molt saborós
reig bord
Reig bord
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 10 a 20 cm d’alt, de barret al principi arrodonit i finalment aplanat, de color vermell escarlata, guarnit d’esquames blanques, restes del vel universal, i de cama blanquinosa, bulbosa a la base, amb un anell membranós i penjant i amb una volva reduïda a faixes verrucoses.
Es fa en boscs de coníferes i de caducifolis És una espècie metzinosa, a causa del seu contingut en micoatropina i muscarina La seva ingestió produeix intoxicacions més o menys greus, però rara vegada mortals Els antics habitants de la Sibèria l’utilitzaven com a droga allucinògena També antigament, barrejat amb sucre, havia estat emprat per a matar mosques Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig Les principals diferències són el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig, i la presència de berrugues blanques sobre el…