Resultats de la cerca

Lluís Gendrau, president de l’APPEC, en fou nomenat el primer president rotatori, amb mandat d'un any En total agrupa unes cinc-centes publicacions digitals i en paper catalanes i en català Celebrà la primera assemblea general el 21 de gener de 2015, en la qual presentà els estatuts Entre les primeres activitats, al març organitzà les Jornades Internacionals de la Premsa de Proximitat, el 6 de maig lliurà els premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català fins aleshores a càrrec de l’APPECC i el 30 de juny presentà el Llibre Blanc de les Revistes i la Premsa en Català A l’abril del…

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en català, censura…

Fou dirigida pels metges Francesc Arró i Josep Alberich i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges És útil per a comprendre la situació de la medicina a Catalunya a mitjan segle XIX

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

Es destaca per la seva secció de crítica de la literatura castellana

Publicà vuit números i fou traslladada a Barcelona, on en sortiren cinc números més En la segona etapa, amb Millàs-Raurell com a redactor en cap, publicà texts de Salvat-Papasseit, Tristan Tzara i Marc Stéphane, entre altres

Bilingüe i d’aparició irregular, en els darrers temps intensificà les collaboracions en català Animada per Bonaventura Selva i Armand Quintana, defensà les tendències de Dau al Set, tot reproduint obres de Ponç, Tàpies i Tharrats i poemes de Joan Brossa També publicà articles de Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Cirici i Pellicer i altres

De periodicitat mensual, hi collaboraren Isaac Puente, Frederica Montseny, David Díaz, etc Fou continuadora immediata d' Ética Barcelona, 1927-29 Editada a Sants, propugnà un anarquisme individualista influït per E Armand i H Ryner, i s’acostà al naturisme, especialment els anys 1932-34, que impulsà una campanya a favor del nudisme, sobretot a iniciativa del seu director León Dróvar i de Leandro Vargas Incidí també en temes com la llibertat sexual, els mitjans anticonceptius i l’eugenisme