Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Revista de Educación
Publicacions periòdiques
Publicació pedagògica mensual apareguda a Barcelona des del gener del 1911 fins a maig-juny del 1913.
Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació
Quaderns d’Estudi
Publicacions periòdiques
Revista de pedagogia publicada trimestralment pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona des de l’octubre del 1915 fins al març del 1924.
El seu contingut, bàsicament teòric, posà a l’abast dels mestres les més modernes aportacions sobre pedagogia, psicologia i didàctica de les ciències, així com els treballs dels principals pedagogs catalans El 1922 aparegué com a suplement el Butlletí dels Mestres , de contingut més pràctic
Revue d’Économie Politique
Publicacions periòdiques
Revista francesa d’economia, fundada l’any 1890 per Ch.Gide, E.Villey i A.Jourdan.
De periodicitat bimensual, recull les principals aportacions teòriques i d’economia aplicada dels economistes francesos, i formen part del seu comitè de redacció noms com ASauvy, JLRueff, PMassé, ELabrousse, JMarchal i EJames, entre altres Ha dedicat alguns números a sintetitzar les principals polèmiques teòriques a nivell internacional, com la controvèrsia del capital, etc Des del 1964 n'és director Henry Gitton
Revista de Psicologia i Pedagogia
Publicacions periòdiques
Educació
Psicologia
Publicació trimestral editada per l’Institut Psicotècnic de la Generalitat i el seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona, del febrer del 1933 a l’agost del 1937.
Recollí les aportacions en el camp de la psicologia experimental i la seva aplicació a l’activitat pedagògica de professionals catalans EMira, JXirau, CSoler i Doff i JMoragues i de la resta de l’Estat espanyol com CBCossío, així com ressenyes dels més importants treballs de la pedagogia europea Fou la publicació de psicologia que assolí un nivell científic més elevat
El Teatre Català
Setmanari
Setmanari publicat entre el 1912 i el 1917, dirigit per Francesc Curet.
Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa,…
Arreu
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari d’informació general de Catalunya editat a Barcelona entre l’octubre del 1976 i l’abril del 1977 (23 números), dirigit per Xavier Caño i identificat amb la intel·lectualitat militant o propera al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…