Resultats de la cerca

Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i…

En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí…

Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi collaboraren Lluís Martí, M dels SOliver, M de Unamuno, Santiago Rusiñol, etc

Fou el primer periòdic que defensà clarament l’anarcocomunisme a Espanya, i editat per Emili Hugas i Martí Borràs, inclogué unes primeres traduccions de Kropotkin i Jean Grave Posteriorment el mateix grup edità “Tierra y Libertad” 1888-89

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors

Posteriorment adoptà altres noms Revista catalana americana Periòdic catalanista i, encara, Portaveu nacionalista Adherit a la Federació d’Entitats Nacionalistes Catalanes de Cuba, tingué un període en el qual només es publicà en català Fou fundada per Carles Martí, a més a més d’haver estat el primer director Contenia notícies de la colònia catalana, treballs literaris i noves de Catalunya

Es declarava portaveu dels clubs de barri i tractava especialment del futbol practicat als clubs esportius de Sant Martí, Horta i Sant Andreu D’ideologia higienista, defensava la pràctica de la cultura física i la modernitat del futbol Firmen els articles Ignis, Ramon Larruy, Cortacans i J Riera, entre d’altres De periodicitat setmanal, amb illustracions, tingué una vida efímera

Dirigida per Joan Potau i editada per l’editorial de Bartomeu Costa-Amic Han format part de l’equip de redacció Josep M Murià, Miquel Martí i Paul Ruis i Gusils El seu contingut fa referència a notícies de les activitats de l’entitat, articles culturals i polítics Hi han collaborat, entre altres, Ferran Batalló, Antoni Solà, Carles A Gasòliba, Josep M Ainaud, Bartomeu Costa-Amic, Francesc Vinyals i Marc-Aureli Vila, entre d’altres

Dirigida per Josep M Ferrando, JA Romeo i Jaume Massó, tingué com a redactors Joan M Batlle, Quique Guasch, Antoni Closa, Olga Viza i Santi Nolla, entre d’altres, i collaboracions especials de Martí Farreras, Josep M Fusté, Ricard Maxenchs i Arcadi Alibés, i els fotògrafs Miguel Moreno, Zoltan Czibor i Eduardo Sáenz Estava escrita en castellà amb alguns articles en català, i informava sobre el Futbol Club Barcelona El mateix any desaparegué per donar pas al diari Sport

Nasqué amb el títol de Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment Edità 677 números, i tenia, com a particularitat, la mateixa portada els dotze números de cada any, dibuixada per artistes catalans com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d’altres Encara que irregular als seus inicis, arribà finalment a publicar un número cada mes Un dels creadors, Hipòlit Nadal i Mallol, que n'esdevingué aviat el director, fins a la fi de la publicació, i durant un temps la feia gairebé…