Resultats de la cerca

Tenia com a finalitat adreçar-se als mexicans per fer-los conèixer la realitat de Catalunya des d’un punt de vista favorable al dret a l’autodeterminació Fou dirigida pel polític Ramon Peypoch Hi collaboraren Vicenç Guarner, Miquel Ferrer, Joan Ventura i Sureda, Pere Bosch i Gimpera, Carles Esplà i Josep MBatista i Roca, entre d’altres

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda,…

Continuadora de La Nostra Revista  1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista  1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció d’informació ‘Noticiari General de l’interior’, ‘El Pla de la…

Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles Fontseré i…

Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet, Lluís Nicolau i d…