Resultats de la cerca

Enginyer, exercí la professió fins que, essent a París, s’orientà cap a les activitats artístiques Gran amic de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, formà amb ells el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya Passà un quant temps als EUA 1893-94 Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona Amb Ramon Casas, promogué la revista d’art i cultura Pèl i Ploma , en la qual la part de text anava, en una bona part, a càrrec d’ell Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’encara desconegut…

En la seva primera època 25 de febrer de 1898 — 31 de novembre de 1898 fou quinzenal i representà la continuació de L’Avenç La dirigiren Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó Hi collaboraren Raimon Casellas, Joan Maragall que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d' Així parlà Zarathustra , de Nietzsche, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D Perés, etc Publicà també texts de Baudelaire, Maeterlinck i D’Annunzio traduïts al català En una segona època 25 de desembre de 1899 — 24 de març de 1900, dirigida per Jaume Massó i Torrents…

Dirigida per MP Bellet tractava de l’hoquei sobre patins català i dedicava especial atenció a la primera divisió de la Lliga També informava sobre patinatge artístic i de velocitat De periodicitat bimestral, publicà una seixantena de números

El seu director artístic era Santiago Gargallo i el director editorial, Emilio López Valls Prestava atenció a esports minoritaris, com les tres modalitats d’hoquei sobre patins, sobre herba i sobre gel, el patinatge, l’handbol o l’esquí nàutic Tractava especialment aspectes tècnics

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…

Fundada per Vicente Risco, fou publicada des del 1920 fins a la darreria del 1935 Castelao en fou el director artístic, i hi collaboraren fonamentalment Florentino Cuevillas, Otero Pedrayo, Ramón Cabanillas, Castelao i Risco Fins a tal punt identificà la intellectualitat gallega entre el 1920 i el 1936 que hom els coneix amb la designació collectiva de ‘Generació Nós’, la qual es definí per l’aportació d’una visió universalista, en reacció contra el ruralisme i el localisme vuitcentistes A aquesta generació correspon la definició política del nacionalisme gallec i la recerca de…