Resultats de la cerca

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

És l’anuari de l’Agrupació de Veterans del Reial Club Deportiu Espanyol Dirigit per Fernando Molinos, president de l’agrupació de veterans del club, conté l’anàlisi de la temporada, opinions, entrevistes i notícies

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó

Creació de L’Indépendant de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals Donava regularment informació sobre Andorra Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P Cantié

Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números

Setmanari de caràcter multiesportiu dirigit per Josep Torrens, informava dels esports que interessaven a la primeria del segle XX a Catalunya Josep A Trabal en fou redactor en cap i signava els articles d’olimpisme i atletisme També hi collaboraren Ramon Larruy boxa, Agustí Perís beisbol i Rossend Calvet atletisme Seguí el model dels magazins europeus contemporanis Se’n publicaren, com a mínim, 284 números

Quinzenal, aparegué inicialment a Gràcia, Barcelona 2 juny de 1888 — 6 de juliol de 1889 Posteriorment, el mateix Urales el féu reaparèixer, a Madrid, com a continuació del Suplemento a la Revista Blanca gener de 1902-04 fou primer setmanari, però assolí una periodicitat diària 1 d’agost — 20 de desembre de 1903 gràcies a l’audiència que tingué especialment a Andalusia, donades les seves campanyes en defensa dels antics processats pels fets de la Mano Negra 1883 i Jerez 1892 Tanmateix, acusat Urales de personalisme i sensacionalisme pels principals teòrics anarquistes del moment, hagué de…

Editada pel ministeri de comerç, el 1959 inaugurà una nova etapa sota la direcció d’Enrique Fuentes Quintana, director del servei d’estudis econòmics Ha dedicat dos números monogràfics a Catalunya Noticia económica de Cataluña febrer del 1962, obra del seminari de política econòmica de la Universitat de Barcelona, i Estructura y coyuntura en la economía catalana maig-juny del 1968, dirigit per Joan Sardà i Dexeus Dedicà també un número a El País Valenciano gener del 1974 alguns dels articles han estat publicats a “Els Quaderns”, de Gorg, amb el títol Nova frontera econòmica País…

Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la guerra civil…

Dirigit per Antonio Franco 1978-82, Ginés Vivancos 1982-84, Enrique Arias 1984-88, Antonio Franco 1988-2006, Rafael Nadal 2006-10, Enric Hernández 2010-19, Anna Cristeto 2019-20 i Albert Sáez 2020-actualitat, des dels inicis tingué l’encert de trobar una fórmula popular de grans titulars compensats amb una informació contrastada i uns articles breus signats per periodistes i polítics ben coneguts pel públic En cinc anys aconseguí el segon lloc per difusió entre els diaris editats a Catalunya, i des d’aleshores alterna amb La Vanguardia la primera posició com a diari més llegit de…