Resultats de la cerca

Escrita en castellà, fou l’òrgan de difusió del Barcelona Boxing Club, entitat dirigida per Ramon Larruy Periòdic independent i amb esperit crític, oferia ressenyes dels combats de Barcelona i de l’estranger Alguns dels seus redactors foren R Larruy, L Arnal i Swing

Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del…

Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació

Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques

Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda,…

N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’…

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…