Resultats de la cerca

Apareguda a l’octubre del 1933, amb un homenatge a Fabra, i amb el subtítol Portantveu de l’Occitània Mèdica , Corachan, Bellido, Pi i Sunyer, Peyrí, Roig i Raventós i Gabarró hi feien la defensa del català com a llengua científica Instrument de promoció d’amistat catalanooccitana,posseí un alt valor científic N'aparegueren 60 números, l’últim dels quals fou el d’agost-setembre de l’any 1938

El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A Breton, J…

És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer

De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on es reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans Al mes de maig del 1987 deixà de publicar-se per problemes econòmics Assolí un tiratge de 2 000 exemplars

En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971

De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres

Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català

Inicialment quinzenal, fou convertida en diari vespertí el 1886 Fou la primera publicació sabadellenca que dedicà un espai regular a articles en català, llengua en la qual fou redactada totalment a partir de l’agost del 1932 Milità dins un catalanisme moderat i catòlic a més de notícies, publicà articles científics i literaris Entre els seus collaboradors es destacà Agnès Armengol de Badia Deixà de publicar-se pel gener del 1935

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974