Resultats de la cerca

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en català, censura…

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…

Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí…

Redactat en castellà, però amb nombroses collaboracions en català, i volgudament allunyat de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una Biblioteca Balear posteriorment aparegué de nou, del 1884 al 1888 Hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment Taronjí, Mdels SOliver, Costa i Llobera, JRosselló, Joan Alcover i, especialment, Josep MQuadrado Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna 1866 i…

Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel

Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial

Només n'aparegué un fascicle el 1936 Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília

L’Ateneu, continuador de l' Ateneu Català de la Classe Obrera , havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests, juntament amb Miquel Renté, foren els principals redactors de la revista A partir de l’octubre del 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors en gran part, membres del Foment del Treball Nacional La revista conegué una segona…