Resultats de la cerca

Tomàs Raguer i Fossas en fou el director i l’ànima Era una revista de categoria inspirada en l’ideari nacionalista del grup d’Acció Catalana Constava de dotze planes

Dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, publica números monogràfics dos han estat dedicats a la República i la guerra civil a Mallorca És la primera publicació d’investigació sobre les Illes publicada en català des del 1936

Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors

N'aparegueren vuit números Era dirigida per un equip JVFoix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor Publicà poesia —en català, castellà, francès i anglès—, crítica i teoria literària i dibuixos Hi collaboraren Carner, García Lorca, Spender, Supervielle, Riquer, Salinas, JMCapdevila, etc Pel bon gust, la presentació i els temes reflecteix un moment de maduresa del Noucentisme, amb empelts de l’avantguarda

Amb el títol de “Gazeta de Gerona” fou publicada en castellà, del 1787 al 1800 el 1810 era publicada en català, probablement per la intervenció del corregidor de Girona Tomàs Puig, la “Gaseta del Corregiment de Gerona” a la impremta de l’Exèrcit i del Govern General de Catalunya del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 es publicà, finalment, la “Gazette de Gironne”, el primer número amb text en francès i català, i a partir del segon, en francès i castellà

Redactat en castellà, però amb nombroses collaboracions en català, i volgudament allunyat de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una Biblioteca Balear posteriorment aparegué de nou, del 1884 al 1888 Hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment Taronjí, Mdels SOliver, Costa i Llobera, JRosselló, Joan Alcover i, especialment, Josep MQuadrado Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna 1866 i…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…

Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas…

Dirigida de primer per Mateu Obrador i Bennsassar 1879-81 —que signà amb els pseudònims Miranius i Goriet — i després per Pere d’A Penya Pep d’Aubenya , hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment entre altres, Bartomeu Ferrà Aliatar, Mossèn Lluc i Un trobador d’aigos , Tomàs Forteza Madò Clara de Son Clar , Bartomeu Singala Un ferit d’ala , Antoni M Alcover Jordi des Racó i Gabriel Maura, que amb el pseudònim de Pau de la Pau hi publicà els famosos Aigoforts Malgrat el seu caràcter catòlic, no defensà cap tendència política concreta, i combinà els…

Quinzenal, aparegué inicialment a Gràcia, Barcelona 2 juny de 1888 — 6 de juliol de 1889 Posteriorment, el mateix Urales el féu reaparèixer, a Madrid, com a continuació del Suplemento a la Revista Blanca gener de 1902-04 fou primer setmanari, però assolí una periodicitat diària 1 d’agost — 20 de desembre de 1903 gràcies a l’audiència que tingué especialment a Andalusia, donades les seves campanyes en defensa dels antics processats pels fets de la Mano Negra 1883 i Jerez 1892 Tanmateix, acusat Urales de personalisme i sensacionalisme pels principals teòrics anarquistes del moment, hagué de…