Resultats de la cerca

Llicenciat en Medicina i Cirurgia l’any 1955, diploma extraordinari en Psicologia Aplicada i Psicotècnia 1959,  i doctor el 1972 amb la tesi  Anàlisi factorial de la percepció taquistoscòpica , del 1957 al 1970 treballà a l’Institut Mental de la Santa Creu de Sant Andreu Barcelona L’any 1973 obtingué per concurs la plaça de director de l’Institut Municipal de Psiquiatria, que exercí fins el 2002 Professor encarregat de curs 1969, catedràtic interí 1972 i catedràtic numerari de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990, d’on fou director dels Programes de…

Creador de la teoria dita “interpersonal”, destacà la influència dels fets cultural i social sobre la formació de la personalitat Obres Conceptions of Modern Psychiatry i The Interpersonal Theory of Psychiatry , publicades pòstumament 1953

Escriví Das Werden der sittlichen Person ‘L’evolució de la personalitat moral’, síntesi d’inspiració catòlica l’obra es fonamenta sobretot en els resultats obtinguts en el camp de la pedagogia sexual per Freud i Adler i per l’escola de Zuric Altres obres de la mateixa línia són Sexualpädagogik 1934, Psychologie und Heilpädagogik 1928, etc

Cap de servei de psiquaitria de l' Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona , fou autor de treballs sobre la seva especialitat, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l' Institut d'Estudis Catalans el 1961 Tractat de psiquiatria 1981, d’assaigs sobre temes diversos Tòtems actuals, 1960 i de nombrosos articles de divulgació Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs Algunes de les seves cançons,…

Estudià a les universitats de Zuric 1866-71, Viena 1872 i Lausana 1872, i fou professor de psiquiatria a Zuric Féu investigacions sobre les estructures nervioses del cervell i formulà el concepte d’unitats funcionals cerebrals Introduí la higiene en la sexualitat Dissenyà el primer micròtom Les seves obres principals són Der Hypnotismus 1889, Die sexuelle Frage 1905 i Das Sinnesleben der Insekten 1910

Collaborà amb Sigmund Freud, amb qui publicà Studien über Hysterie 1895, i descobrí el poder terapèutic de la catarsi Aquest descobriment fou el punt de partida de la psicoanàlisi Investigà també la funció dels nervis pneumogàstrics i la fisiologia de l’aparell vestibular

Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional FLN i fou collaborador del seu òrgan d’expressió Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs 1952 i Les damnés de la terre 1961

Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca

Estudià medicina a Basilea i psiquiatria a Zuric Posteriorment collaborà amb Freud, fins que, per divergències teòriques, se'n separà Després de viatjar molt, ensenyà a Zuric i a Basilea Les seves aportacions principals en el camp de la psicologia profunda són la relació de la libido no pas amb la sexualitat sinó amb el conjunt de l’energia vital de la psique la distinció entre l’inconscient individual i el collectiu, aquest últim integrat per una sèrie de forces imperceptibles, comunes a tots els pobles de tots els temps, que es manifesten, en certes condicions psíquiques, d’una manera…

És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956