Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
programa de telerealitat
Ràdio i televisió
Sociologia
Programa televisiu d’entreteniment, amb formats diversos, que mostra com a espectacle el comportament espontani dels participants en situacions reals.
Els programes de telerealitat sovint tenen format de concurs artístic, de convivència, de supervivència, etc o de magazín amb entrevistes, comentaristes, etc Darrerament han proliferat aquests programes, que ofereixen entreteniment a l’espectador gràcies a la trama narrativa que s’articula al voltant de la convivència dins del grup totalment alienada de la societat Els participants renuncien al seu dret a la intimitat, ja que són sotmesos a l’enregistrament constant i a la difusió de les imatges enregistrades de manera total o parcial Aquest tipus de programa fou creat als Estats Units, i en…
bucle d’abonat sense fils
Ràdio i televisió
Electrònica i informàtica
Bucle d’abonat en el qual el mitjà de transmissió són les ones de ràdio.
Per a donar aquest servei generalment s’utilitzen sistemes punt multipunt o sistemes de telefonia mòbil
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…
Keith Rupert Murdoch
Ràdio i televisió
Periodisme
Política
Magnat de la comunicació australià, més conegut com Rupert Murdoch.
Fill d’un editor de premsa australià, feu estudis d’economia i política a Oxford A la mort del seu pare, el 1953 es feu càrrec de l’empresa familiar News Limited, la qual reflotà des d’una situació difícil per a emprendre una expansió que, a partir de l’adquisició de nombroses capçaleres i el llançament de noves publicacions, entre les quals The Australian 1964, el diari de més tirada del país, el convertí en el primer editor de premsa i en una influència política d’entitat d’Austràlia Amb l’adquisició de The News of the World 1968, el diari de més circulació en el món anglòfon, inicià l’…
Mario Luzi
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Estudià literatura francesa Collaborà a Campo di Marte i a Letteratura , entre d’altres, revistes afins al corrent de l’hermetisme, i els seus primers poemes destaquen per aquesta tendència i el preciosisme simbolista La barca , 1935 Avvento notturno , 1940 Quaderno gotico , 1947 Posteriorment evolucionà vers una lírica més intellectual i sòbria, cap a la reflexió de problemes morals de la condició humana i de la modernitat Il giusto della vita 1960, Nel magma 1963, Su fondamenti invisibili 1971, Per il battesimo dei nostri frammenti 1985, La luce 1994, Casi e brani di adolescenza 1995, etc…
Valerio Lazarov Lessner
Ràdio i televisió
Economia
Empresari televisiu romanès.
Llicenciat en art el 1957 per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic de Bucarest, començà a treballar aquell mateix any a la televisió romanesa com a director i productor de programes, tasques que realitzà fins el 1968, que s’incorporà a Televisió Espanyola TVE A la segona meitat dels anys setanta popularitzà l’ús del zoom , que acabà essent un dels trets distintius dels seus programes televisius com a director i productor de programes de TVE El 1979 treballà amb la Radiotelevisione Italiana RAI i el 1980 passà a Canale 5, televisió privada controlada per Silvio Berlusconi, com a director…
Gesualdo Bufalino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Professor d’institut, el seu talent literari fou descobert molt tardanament per LSciascia quan llegí el pròleg que havia escrit per a un llibre de fotografies Gràcies a Sciascia, el 1981 es publicà la seva primera novella, Diceria dell’untore , escrita el 1971, guardonada amb el premi Campiello i traduïda aviat a diversos idiomes, on feia servir l’experiència dels anys passats en un sanatori prop de Palerm 1943-46 Posteriorment publicà Museo d’ombre 1982, Argo il cieco 1984, La menzogne della notte 1988, Calende greche 1990 i Qui pro Quo 1991 Morí víctima d’un accident de trànsit
Claudio Magris

Claudio Magris
© Daniel Mordzinski
Literatura italiana
Escriptor italià.
Es graduà en filologia a la Universitat de Torí el 1962, i els anys següents amplià estudis en diverses universitats alemanyes Posteriorment ha estat professor de la Universitat de Torí 1970 i de la de Trieste, on des del 1978 ensenya literatura alemanya Entre els anys 1994-96 fou senador i el 2001 ocupà una càtedra del Collège de France La seva obra, reveladora d’uns amplis coneixements històrics, filosòfics i literaris especialment de l’àmbit germànic, és formada sobretot per novelles i assaigs, en els quals reflexiona sobre la idea d’identitat i tolerància i també sobre les ideologies del…
Josep Maria Pou i Serra

Josep Maria Pou i Serra
© Teatre Romea/David Ruano
Teatre
Cinematografia
Ràdio i televisió
Actor.
A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach, Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…
,
Salvatore Quasimodo
Literatura italiana
Poeta, traductor i assagista italià.
Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans treballs de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina