Resultats de la cerca

Té la missió d’oferir un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb la promoció de la cultura i de la llengua catalanes en el vessant audiovisual i reflectint alhora el pluralisme de la societat catalana El juny del 1983 començaren les emissions de Catalunya Ràdio , i al setembre s’hi afegiren les de  Televisió de Catalunya , amb TV3 Inicialment, la CCMA incloïa les emissores de ràdio Ràdio Associació de Catalunya que formà part del grup amb l’emissora RAC 105, fins el 1998 Posteriorment a Catalunya Ràdio s’hi afegiren les emissores de Catalunya Música 1987, Catalunya Informació…

Inicis i infraestructura Començà a emetre, íntegrament en català, el 10 de setembre de 1983, de primer al Barcelonès i, gradualment, per tot el Principat En dos anys, TV3 aconseguí fixar una programació regular i estable i ampliar els seus horaris, i el 1987 oferia programació del matí a mitjanit El 1986 inaugurà els locals de Sant Joan Despí, amb més de 30000 m 2 construïts, on hi ha el Centre d’Emissió d’Informatius, el Centre de Producció d’Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d’Accés i Control El 1987 RTVE permeté que l’emissora connectés amb les xarxes d…

Començà les emissions musicals el 18 de juny de 1983 i posteriorment s’incorporà a una programació tradicional Emet en FM i té cobertura a tot Catalunya La seva oferta de continguts s’ha consolidat i ha esdevingut, en conjunt, la ràdio més escoltada del panorama radiofònic català Emet les vint-i-quatre hores del dia una programació variada que inclou tots els gèneres radiofònics, temàtiques diverses i programes de diferents formats, des de magazins fins a programes especialitzats El 1987 entrà en servei Catalunya Música , dedicada a la programació gairebé exclusiva de música clàssica i el…

Estudià història i, parallelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo  El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació VFI, per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i collaborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya , per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop 1983-85 i Arsenal 1985-87, pel qual fou…

Collaborador als mitjans de comunicació des del 1964, bé que tractà l’actualitat política i cultural, s’especialitzà com a comentarista musical, camp en el qual destacà per la seva difusió de la Nova Cançó , sobre la qual publicà els llibres La Nova Cançó 1976 i Crònica apassionada de la Nova Cançó 1996 Autor d’articles en un gran nombre de diaris i revistes de Catalunya El Correo Catalán , Destino , Tele-estel , Tele-exprés , Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El Periódico , Dossier Econòmic , L’Hora , El Noticiero Universal , entre d’altres, des del 1976 participà també en programes de…

Concebut i dirigit per Toni Soler , té l’origen en el programa radiofònic Minoria absoluta El nom és una referència al terme castellà polaco per a designar pejorativament els catalans El primer programa s’emeté el dia 16 de febrer de 2006 Els personatges i situacions parodien polítics, personatges públics i situacions de l’actualitat catalana i espanyola Molts dels actors del programa han aconseguit una gran projecció en la representació de personatges públics, especialment polítics Toni Albà Joan Carles I, Agnès Busquets Mònica Terribas, Ada Colau, Soraya Sáenz de Santamaría, Queco Novell…

Durant la seva joventut fou un actiu militant trotskista, afiliat els primers anys setanta a la Lliga Comunista Revolucionària , i fou empresonat diverses vegades Exercí com a periodista per a l’agència de notícies britànica Visnews Incorporat a la naixent Televisió de Catalunya , des del 1983 en fou cap del departament de notícies i des del 1986 de produccions esportives Ha estat també responsable d’operacions especials de la FORTA Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques El 1991 passà a ocupar el càrrec de cap del departament de televisió de Dorna Sports, empresa…

L'atemptat gihadista a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i la violència contra els periodistes, empreses de telecomunicacions que aconsegueixen el control d'empreses de comunicació i els drets audiovisuals d'importants marques, proliferació de conceptes com periodisme transmèdia o periodisme de dades, coneguts professionals que impulsen diaris digitals, i crítiques, agitació i canvis en els mitjans públics d'arreu van definir un 2015, que, a més, va mostrar una lleugera millora del mercat publicitari El risc creixent de l'exercici del periodisme L'any va començar amb un…

La crisi econòmica la fi de la televisió analògica a l’Estat espanyol i una nova regulació en el sector audiovisual dimissions i canvis en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA, i l’aparició d’un nou diari en català, Ara , i la de Wikileaks van ser els fets més destacats de l’àmbit de la comunicació del 2010 Wikileaks L’esdeveniment periodístic més rellevant pel que fa a l’àmbit internacional van ser les filtracions del portal d’internet Wikileaks, fundat pel periodista australià Julian Assange Al mes de juliol va publicar 92000 arxius secrets de l’exèrcit nord-…

Durant l'any 2012, la triple crisi del món de la comunicació econòmica general, de model de negoci i de funció social dels mitjans es va expressar amb tota transparència i cruesa en l'àmbit local, nacional i global Després d'un llarg procés, el Parlament de Catalunya va nomenar els nous sis membres del consell de Govern de la CCMA © CCMA L'impacte de la crisi econòmica general va suposar una davallada dels ingressos publicitaris en tots els suports excepte a internet, i una reducció de les subvencions en els mitjans públics audiovisuals Per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals…