Resultats de la cerca

El 2014 es va caracteritzar per ser un any de gran intensitat informativa a causa de les crítiques pel biaix ideològic i les polèmiques al voltant dels mitjans de comunicació públics, la competència ferotge entre els grups mediàtics que controlen les televisions privades, els indicis de consolidació de projectes periodístics "alternatius", la pèrdua continuada de lectors en la premsa escrita, i les grans modificacions dels hàbits de consum mediàtic, especialment entre les joves generacions Els mitjans de comunicació autonòmics, estat de la qüestió En l’àmbit televisiu, cal destacar, per…

L'atemptat gihadista a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i la violència contra els periodistes, empreses de telecomunicacions que aconsegueixen el control d'empreses de comunicació i els drets audiovisuals d'importants marques, proliferació de conceptes com periodisme transmèdia o periodisme de dades, coneguts professionals que impulsen diaris digitals, i crítiques, agitació i canvis en els mitjans públics d'arreu van definir un 2015, que, a més, va mostrar una lleugera millora del mercat publicitari El risc creixent de l'exercici del periodisme L'any va començar amb un atemptat…

La compra de l’ Avui per El Punt va ser ben rebuda pels sectors que defensen un gran grup de comunicació en català © Núria Farrús La crisi econòmica va sacsejar a bastament els mitjans de comunicació durant l'any 2009 tant els mitjans públics com els privats tant els escrits com els audiovisuals La davallada dels ingressos publicitaris va suposar el tancament d'alguns mitjans, a Catalunya i arreu, i nombrosos expedients de regulació d'ocupació impulsats per algunes de les principals capçaleres de la premsa mundial Igualment, algunes administracions es van veure obligades a reduir les…

Durant l'any 2012, la triple crisi del món de la comunicació econòmica general, de model de negoci i de funció social dels mitjans es va expressar amb tota transparència i cruesa en l'àmbit local, nacional i global Després d'un llarg procés, el Parlament de Catalunya va nomenar els nous sis membres del consell de Govern de la CCMA © CCMA L'impacte de la crisi econòmica general va suposar una davallada dels ingressos publicitaris en tots els suports excepte a internet, i una reducció de les subvencions en els mitjans públics audiovisuals Per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals…

Introducció El conflicte entre Catalunya i Espanya, i l’atemptat terrorista a Barcelona, que van rebre una gran atenció mediàtica mundial, van condicionar la dinàmica comunicativa de l’any 2017 Amenaces a la llibertat d’expressió, periodistes assenyalats i agredits, denúncies de manipulació i censura per als periodistes, atacs a TV3 i a Catalunya Ràdio per l’enfocament informatiu sobre el procés i grans audiències per a seguir l’actualitat política, van marcar un any de gran intensitat i dedicació dels professionals dels mitjans de comunicació D’altra banda, durant aquest any van…

La demografia, els nous comportaments i expectatives de les audiències i els desenvolupaments tecnològics van accelerar durant el 2016 la reinvenció de la indústria de la comunicació a escala global La personalització i la contextualització dels productes comunicatius, la fragmentació dels continguts i una transformació en els processos de creació amb l’emergència de nous actors són tendències que sustenten la imparable digitalització i renovació de la indústria de la comunicació arreu del món El ple de desembre de l’Ajuntament de Barcelona va decidir la internalització de 177 treballadors de…

Introducció Les fake news , les plataformes per a veure continguts en streaming , i la intromissió i influència dels conflictes polítics en el periodisme van marcar l’àmbit dels mitjans de comunicació l’any 2018 A Catalunya, el 2018 va portar la consolidació i lideratge de TV3 com a mitjà de referència al país, tot i els constants atacs que va rebre la cadena pública catalana durant tot l’any –aguditzats des de l’aplicació de l’article 155 contra les institucions catalanes– de polítics i mitjans de comunicació espanyols Fake news Les fake news , o notícies falses , van proliferar durant l’any…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…

Concentració de periodistes del 22 d'octubre de 2019 a la plaça de Catalunya Barcelona, en protesta per les agressions rebudes © SERCatalunya - Anna Punsí Una ofensiva global i local contra la llibertat de premsa i la proliferació dels continguts falsos i de les estratègies de desinformació van caracteritzar el món de la comunicació durant el 2019 Així mateix, l’evolució tecnològica i els nous hàbits de les audiències van seguir condicionant la difícil situació dels mitjans tradicionals Els diaris en paper van continuar intentant reinventar el seu model de negoci en un context de davallada de…

La crisi econòmica la fi de la televisió analògica a l’Estat espanyol i una nova regulació en el sector audiovisual dimissions i canvis en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA, i l’aparició d’un nou diari en català, Ara , i la de Wikileaks van ser els fets més destacats de l’àmbit de la comunicació del 2010 Wikileaks L’esdeveniment periodístic més rellevant pel que fa a l’àmbit internacional van ser les filtracions del portal d’internet Wikileaks, fundat pel periodista australià Julian Assange Al mes de juliol va publicar 92000 arxius secrets de l’exèrcit nord-americà…