Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ull de gall
Fitopatologia
Malaltia de la planta de cafè produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilbum flavidum).
També pot atacar els cítrics, el mango i les musàcies Sobre les fulles de la planta afectada apareixen taques arrodonides de 0,5 a 1 cm de diàmetre, primer verdes i després blanques voltades d’orles blanques concèntriques Produeix defoliació
brotada d’hivern
Fitopatologia
Brotada patològica deguda principalment a un desequilibri nutritiu, que s’esdevé poc després d’haver entrat la planta en període de repòs vegetatiu.
Comporta la mort dels brots i de retruc, a vegades, de la planta per efecte dels freds de l’hivern
patotoxina
Fitopatologia
Toxina que assoleix un paper causal important en el transcurs de la fitopatogènesi, produïda pel patogen o per la planta, com a conseqüència de les relacions hoste-patogen i responsable, almenys en part, de la síndrome de la malaltia.
Relació de patotoxines patotoxines produïdes per l’organisme patogen agent causant victorina Helmintosporium victoriae toxina T H maydis soca T toxina HC H carbonum toxina HS H sacchari fitoalternarina Alternaria kikuchiana toxina PC Periconia circinata toxina PM Phyllosticta maydis àcid fumàric Rhizopus spp tentoxina Alternaria tenuis marticina Fusarium spp tabtoxina Pseudomonas tabaci siringomicina P syringae faseotoxina P phaseolicola patotoxines produïdes per la planta o pel patogen allivorina Erwinia amilovora en rosàcies juglona Juglans nigra
botritis
Fitopatologia
Malaltia, anomenada també podridura grisa
o podridura
, que ataca les plantes a les àrees humides i que és causada en general pel fong Botrytis cinerea
.
També pot ésser causada per Botrytis sp i Sclerotynia sp La planta s’infecta per les ferides i els símptomes són podridura tova de color fosc marró de fruits i flors, i marciment de llavors, brots joves i fulles
boixar-se
Fitopatologia
Marcir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc, a causa de la deterioració del sistema radical.
Deterioració provoquada, principalment, per l’atac de fongs paràsits, però també, en altres casos, per insectes, àcars, talps, etc, malura que s’hi manifesta externament pel descoloriment de les fulles i pot provocar fins i tot la mort de la planta Boixar-se el blat, els alls, els cigrons, les pereres
vivotoxina
Fitopatologia
Substància produïda en una planta malalta, bé per un patogen o bé per la mateixa planta, i que és responsable d’alguns —si no de tots— els símptomes de la malaltia.
Normalment no són específiques
blanqueta
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica originada pel fong Erysiphe polygoni, coneguda també amb el nom de cendreta.
Ataca principalment les hortalisses, l’alfals i alguna planta ornamental Es caracteritza per l’aparició entre la primavera i l’estiu, a les tiges i a les fulles, d’unes taques blanques semblants a teranyines al començament i pulverulentes després, que es van estenent i poden arribar a recobrir la totalitat de la superfície dels òrgans atacats Hom combat la blanqueta amb tractaments a base de barreges sulfocúpriques i ensofrades/>
heliosi
Fitopatologia
Alteració fisiològica o dany que en una planta pot causar l’exposició prolongada al sol, especialment en el cas d’una planta d’ombra o després d’unes condicions de poca llum.
insecticida
Fitopatologia
Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius dels conreus, els locals habitats i els boscs.
Segons la procedència, els insecticides poden ésser d’origen vegetal com la nicotina del tabac i les piretrines, mineral com l’arsenat de calci, l’arsenat de plom i l’arsenat de sodi i de síntesi Aquests darrers són els més nombrosos i els més emprats, i hom els pot repartir en cinc grups els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats Hom diferencia quatre tipus d’acció dels insecticides per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació Un dels problemes que comporta l’ús dels insecticides és la persistència dels productes o de…