Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Homo naledi
Antropologia física
Paleontologia
Nom que rep l’homínid fòssil reconstruït a partir de les restes fòssils localitzades en un sistema de coves a uns 40 km de Johannesburg (Sud-àfrica).
Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però…
pitecantrop
Antropologia física
Gènere d’homínids primitius, englobat actualment dins les subespècies Homo erectus erectus i Homo erectus pekinensis.
L' Homo erectus visqué fa aproximadament un milió d’anys, a la primera meitat del Plistocè, té caràcters propis dels simis, com crani estret, front molt inclinat cap endarrere, mandíbula robusta, mentó dirigit cap endarrere i diastema entre incisives i canines de la mandíbula superior, poca capacitat cranial que oscilla entre 800-1100 cm 3 i arcades supraorbitals prominents Han estat trobades restes de pitecantrops a Java i a la Xina
home de Neandertal

Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…
home de Mechta-el-Arbi
Antropologia física
Paleontologia
Individu pertanyent a una varietat d’Homo sapiens que habità al Magrib en un període aproximadament comprès entre el final del Paleolític superior i el Neolític.
N’han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l’ home de Cromanyó , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per altres formes d…
angle mandibular
Antropologia física
Angle format per les tangents al marge posterior de la branca ascendent de la mandíbula i al marge inferior del cos mandibular.
És menor en els antròpodes -gorilla, orangutan, ximpanzé i gibó- que en l' Homo sapiens , i, en aquesta espècie, és menor en l’home que en la dona
australopitec
Antropologia física
Nom genèric (Australopithecus) que agrupa els homínids fòssils del Pliocè i el Plistocè inferior de l’Àfrica austral i oriental.
Els fòssils assignats a aquest grup tenen una antiguitat estimada d’entre dos i quatre milions d’anys Els australopitecs presenten un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l’home actual, un dentat potent que suggereix una dieta principalment vegetariana i un prognatisme pronunciat Hom n’ha deduït de les característiques morfològiques la marxa bípeda La capacitat craniana estimada oscilla entre els 350 cc i els 600 cc entre la dels ximpanzés i per sota de la de l’ Homo habilis , i força inferior a la de l’ Homo sapiens arcaic, d’uns 1500 cc En alguns casos, les…
home de Heidelberg
Antropologia física
Raça humana fòssil (Homo erectus heidelbergensis) de la qual hom només coneix una mandíbula trobada en una pedrera de Mauer (Baden-Württemberg).
Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal
home de Cromanyó
Antropologia física
Paleontologia
Raça humana fòssil (Homo sapiens sapiens) del Paleolític superior, descoberta l’any 1868 en ésser trobats cinc esquelets dins una sepultura aurinyaciana a la cova de Cròs Manhon, pròxima a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena).
Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del primer art N’…
raça humana
Antropologia física
Cadascuna de les combinacions de caràcters físics, fisiològics i patològics d’origen hereditari que solen aparèixer juntes en diverses poblacions de l’espècie humana.
Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia Per aquest motiu, les grans possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius…