Resultats de la cerca
Es mostren 2394 resultats
el Coll de Mònecs
Sector o indret
Partida
Partida del terme d’Ulldemolins (Priorat), al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclusos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan sXII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
les Atzavares
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), de poblament disseminat, situat al sud-est de la ciutat, a uns 3 km.
Giminells
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX
Llaguarres
Vista del poble de Llaguarres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Sector o indret
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.
Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha de regadiu hortalisses i conreus…
solana d’Andorra
Sector o indret
Territori d’Andorra, a la parròquia de Canillo.
Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arièja Vora el riu es troba el nucli de població fronterer i l’estació d’esquí del Pas de la Casa Aquest territori, esdevingut andorrà a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, fou llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans sentències del consell superior de Perpinyà, del 1776, i del consell reial de Tolosa, del 1835
Almadrà
Sector o indret
Grup de possessions i antic llogaret del municipi d’Alaró (Mallorca) al clot d’Almadrà
, pintoresca vall situada al sud del puig d’es Tossals Verds que és drenada pel torrent d’Almadrà
(curs d’aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s’escola entre els puigs de s’Alcadena i de sa Creu.
Algorós
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), 2 km al SW de la ciutat, de poblament disseminat.
Castellserà
Sector o indret
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja al sXVIII al del Cint (Berguedà), al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià.
Castelló
Sector o indret
Antiga batllia del municipi de Navès (Solsonès) estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló des dels segles XVI o XVII, dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloïa, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle
les Casesjuntes
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat a la partida de Bahialta, al SE de la ciutat, on es troba una antiga masia.