Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
jaciment d’Alcover
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al municipi d’Alcover (Alt Camp).
Les excavacions han posat al descobert importants restes de fauna de la plataforma costanera del Triàsic mitjà, ambient caracteritzat per la poca fondària i l’aïllament de la mar per barreres d’esculls de corall Les condicions anòxiques dels sediments marins han permès, entre d’altres, la conservació d’invertebrats marins holotúrids Oneirophantites , artròpodes dels gèneres Heterolimulis , Tarracolimulis i Mesolimulis , de peixos com el crossopterigi Alcoveria i, entre els rèptils, de notosaures com ara Lariosaurus i Pistosaurus , i placodòntids com Placodus
Incarcal
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior situat a Crespià (Pla de l’Estany), ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa
Venta Micena
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Granada).
Fou descobert l’any 1976 per un equip de l’Institut de Paleontologia de Sabadell integrat per Jordi Agustí, Josep Gibert i Narciso Sánchez Excavat sistemàticament els anys vuitanta sota el patrocini conjunt de la Junta de Andalucía i la Diputació de Barcelona, la seva llista faunística ultrapassa les trenta espècies, la qual cosa permet fer-se una idea de la fauna de mamífers que poblava el S d’Europa fa més d’un milió d’anys Aquesta llista inclou elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols i diferents bòvids pertanyents al grup de l’actual bou mesquer Praeovibos, Soergelia El…
la Pedrera
Jaciment paleontològic
Jaciment del Cretaci inferior situat a prop de Santa Maria de Meià (Noguera).
La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia i d’altres i…
Mont-ral
Jaciment paleontològic
Jaciment del Triàsic mitjà (Muschelkalk) situat al voltant de la població del mateix nom de la comarca de l’Alt Camp.
Juntament amb el jaciment d’Alcover Alt Camp correspon a unes sorres molt fines que es dipositaren en un ambient de tipus lagoon , és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins notosaures, peixos del grup del celacant Alcoveria i de l’esturió, artròpodes primitius de la…
Can Llobateres
Jaciment paleontològic
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys, situat al terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes…
el Capelló
Jaciment arqueològic
Jaciment paleontològic
Cinglera
Cinglera del municipi de Capellades (Anoia) que conforma un conjunt arqueològic.
Ocupa una superfície de 48788 m 2 que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe, la cova de Matías Pallarès, la cova del Paranò i la cova d’en Jaume Forcada El març del…
jaciment de Torralba
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleolític al poble castellà de Torralba del Moral, prop de Medinaceli, a la província de Sòria.
Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers
abric del Filador
Jaciment paleontològic
Jaciment del municipi de Margalef de Montsant (Priorat) que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al Neolític inicial.
Fou excavat per S Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 intermitentment i, d’ençà del 1979, ho és per JM Fullola
cova del Gegant
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà situat en una cova marina al terme municipal de Sitges (Garraf).
La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol Regne Unit ha concedit una antiguitat de 53200 anys a aquesta resta humana Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser una mica més…