Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Reconeixement a Emma de les propietats del monestir de Sant Joan de les Abadesses (15 de maig de 913)
Art romànic
En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo,…
Sant Cristòfol de Creixenturri (Camprodon)
Art romànic
El predi o mas de Creixenturri és citat l’any 904 a l’acta de consagració de la primitiva església del monestir de Sant Pere de Camprodon Entre els anys 908 i 935, hi ha documentats quatre instruments inclosos en el Llibre de Canalars de l’abat Isalguer de Sant Joan de les Abadesses, que fan referència a vendes o donacions d’alous situats “ in termino de Grexenturrio ” Segons F Monsalvatje, l’any 952, Sant Cristòfol de Creixenturri apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en un precepte donat a favor d’aquest monestir pel rei franc, Lluís l’Ultramarí…
Esglésies del Ripollès anteriors al 1300
Art romànic
Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant Bartomeu del Sitjar Santa Maria de Bolòs Gombrèn Sant Pere de Mogrony Sant Martí de Puigbò Sant Miquel de Puigbò Santa Magdalena de Gombrèn Sant Joan de Mataplana Santa Magdalena de Solanllong Sant Romà d’Aranyonet Sant Miquel del coll de Merolla Sant Serni de…
Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les quals es…
Sant Pere de Sora
Art romànic
Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la…
Castell de Palom (Ripoll)
Art romànic
Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, si bé després es vinculà al de Besalú El seu terme es devia estendre per la part de la vall de Vallfogona que actualment és terme de Ripoll, llevat de la pròxima al riu Ter, que pertanyia al terme del castell de Llaés, si bé aviat fou absorvit per aquest Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba era fill del bisbe Radulf d’Urgell i, per tant, nét del comte Guifré, amb la seva filla Enquilia, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous…
Sant Pau de Seguries
Art romànic
El lloc de Seguries apareix des d’un començament vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses El primer esment data de l’any 898 i es tracta d’una venda d’una “ pecia de terra sita in loco apellato Seguries ” L’any 926, Guinedella, vídua de Teudemon, lliurà un gran alou situat a la vall de Seguries com a dot de la seva filla Elo, que entrà com a monja al monestir de les Abadesses els béns de Teudemon procedien d’un precepte del rei dels francs, i aquest fou, per tant, un dels primers repobladors de la vall, que fou aprisiada i organitzada entorn de l’any 880 La…
Casal de Rama (Ripoll)
Art romànic
Aquest casal es trobava situat en terme de Ripoll, prop del terme del castell de Pena, tocant al riu Ter, aigües amunt de la vila de Ripoll, prop de Ribamala Inicialment el lloc no tenia cap fortalesa vers l’any 1275 s’inicià un primer intent de fortificar el lloc de Rama, però els feudataris del monestir de Sant Joan de les Abadesses havien destruït la construcció allegant que era massa prop del castell de Pena i li faria la competència De nou l’any 1298 hom emprengué una nova fortificació, que altra vegada fou deturada Fou l’any 1316, quan les obres foren represes d’una manera…
Castell de Blancafort (Gombrèn)
Art romànic
Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei…
Sant Vicenç de Puigmal (Ripoll)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous Fou sempre una parròquia de migrada vida, i a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de Sant…