Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella, nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia: Sora. Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat. Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig. El lloc de Sora apareix documentat l’any 906; quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora (Et Saura cum finibus suis) mentre que l’any 921 la mateixa abadessa comprava béns situats a Sora prop del riu de la vall de Sora (valle Saura). El 957 el monestir rebé la donació d’un mas situat a la vall de Sora, a la vila Joanet. El 960 el bisbe de Vic, Ató, a petició de l’abadessa Ranlo, acudí a la vall de Sora, del comtat d’Osona, a consagrar l’església de Sant Pere que l’abadessa havia construït juntament amb els seus ajudants Argeric i Elderic i molts fidels. L’abadessa la dotà de robes litúrgiques i el bisbe consagrant li donà els delmes i les primícies i les oblacions dels fidels de la parròquia de Sora, formada per nou viles i vilars i alous i fixà els límits parroquials. La novella parròquia va quedar vinculada al monestir de Sant Joan de les Abadesses, domini que finalitzà a mitjan segle XI, que quedà vinculada als comtes de Barcelona. Als inicis del segle XVII l’antic temple fou substituït vers l’any 1622 per un altre de nou, al qual fou afegit el 1881 la capella del Santíssim. No sembla pas que resti res de l’església consagrada el 960 ni de la posterior.