Resultats de la cerca

Vensilló és en l’actualitat un enclavament del terme municipal, a llevant dels Alamús, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, successor d’una església romànica L’origen d’aquest lloc cal cercar-lo en el període musulmà És esmentat en el Antiqui termini civitatis Ilerde com a domini d’origen islàmic No se’n tenen referències directes fins l’any 1161, en què els templers establiren a un nombre de veïns les torres d’Avinsello i d’ Avinquin sembla que haurien estat una donació del comte de Barcelona als templers Amb la desaparició de l’orde del Temple l’any 1312, Vensilló, com altres…

Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV Segons J Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat , “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49 L’any 1154, i…

Aquesta església és la parròquia del poble de Rosselló de Segrià, al nord de Lleida L’actual edifici és una construcció barroca El primer esment documental de l’església és de l’any 1279, en què el capellà de Roicello de Segriano contribuí a la dècima papal per a les croades

La localitat de Montoliu és al sud de Lleida, al marge dret del riu Segre El poble s’assenta sobre una petita altura que mira envers el Segre i l’horta regada per l’antiga sèquia de Torres La primera menció del lloc data de l’any 1179, en què surt esmentada la torre del cavaller Pere de Montoliu que combaté al costat de Ramon Berenguer IV durant la conquesta de Lleida el 1149 A l’inici del segle XIII, la torre de Montoliu i dues torres més formaven part del terme de la que fou fortalesa sarraïna de Sudanell Potser per aquesta mateixa raó, consta que els anys 1361 i 1388 l’església de Montoliu…

Antic monestir cistercenc situat a la dreta del Segre, poc abans de la seva unió amb el riu Cinca, a l’extrem de l’anomenat pla d’Escarp El seu conjunt és format per l’església i altres dependències, tot refet als segles XVII i XVIII Ara és en ruïnes, que en part s’han començat a consolidar o restaurar Inicialment el lloc es trobava dins l’almúnia sarraïna d’Escarp, documentada des del 1082, i dins el terme del castell del mateix nom, a l’actual municipi veí de la Granja d’Escarp L’any 1212 el rei Pere I, dit el Catòlic , cedí el lloc a l’abat Arnau II de Citeaux perquè hi fundés un monestir…

El poble de Massalcoreig es localitza a l’extrem sud de la comarca, a uns 30 km al sud-est de Lleida i a uns 6 km al sud de Fraga, al marge esquerre de l’últim tram del riu Cinca, poc abans de fusionar-se amb el Segre L’origen del topònim s’ha de buscar en la construcció àrab manzil Qurays , que designa un assentament Quaraysi dels àrabs del nord Segurament, la conquesta d’aquest territori s’hauria de relacionar amb la caiguda de Fraga l’any 1149 La construcció de l’edifici parroquial es devia fer parallelament a la colonització del lloc L’església no surt esmentada en l’ Ordinatio ecclesiae…

El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168 Segons aquest mateix…

El poble de Raïmat és situat sobre un dels tossals del vessant occidental de la serra del Coscollar La seva posició elevada li permet dominar les últimes elevacions que s’aixequen vers el Pla de Llitera Segons Zurita, els altiplans de la Llitera situats sobre Lleida foren conquerits pel comte d’Urgell amb l’aprovació del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV No obstant això, el que sabem segur és que els dos comtes acabarien concedint la senyoria de Raïmat, juntament amb els castells de Montagut i Alcarràs, a un dels membres de la família dels Cervera, concretament a Guerau de Jorba, el qual…

La partida d’Albarés és al marge esquerre del Segre, dins de l’horta circumdant a Lleida L’església de l’indret s’assentava concretament sota la costa de Pals, petit tossal situat a 1 km del barri de la Bordeta, en direcció a Artesa de Lleida i Castelldans L’origen del lloc d’Albarés s’ha de cercar en una almúnia o explotació musulmana Sembla que el comte hauria concedit aquest domini al capítol de Lleida, el qual a partir de l’any 1159 en devia iniciar el repartiment entre els nous pobladors, la majoria d’ells de la ciutat de Lleida Aviat es consagrà un nou temple per aglutinar la població L…

Aquesta església era situada al marge esquerre del riu Segre, davant de l’actual cementiri municipal, a la Torre del Pastoret, extensa explotació d’horta que era controlada des d’un tossal Cal cercar l’origen d’aquesta finca en una granja o almúnia musulmana, propietat d’un tal ibn-Sucuna al-Fandir, que disposava de mesquita i mitja dotzena de cases Amb la conquesta, una part de la propietat passà a mans de Guerau de Jorba i després als templers, però gran part romangué a mans del bisbe de Lleida, que inicià la repoblació efectiva del lloc Per aquesta raó passà a anomenar-se Palatium Episcopi…