Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes de la capella de Santa Anastàsia després de la seva barroera destrucció M Anglada Aquesta capella es troba al cim d’un pla situat a 800 m d’altitud sobre el nivell del mar, que forma la serra de Naval, prop del mas Cervera En aquest pla hi ha un càmping de caravanes Mapa L37-14364 Situació 31TDG496247 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà dreta, cap a llevant, abans del quilòmetre 15 de la carretera de Palautordera a Seva La pista, de 2,4 quilòmetres de recorregut, és senyalitzada amb rètols que indiquen a Can Cervera MAB Història La capella de Santa …

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

Situada a la Vila Alta, una butlla del papa Romà adreçada al bisbe Riculf I, del 15 d’octubre del 897, precisava que aquesta església “havia estat construïda per una dona anomenada Anastàsia, cognominada la Mare Mater ” Aquesta podria ser la germana de l’emperador Constantí I, fillastra de santa Helena i tia de l’emperador Constant I assassinat a Elna, on s’havia refugiat fugint dels partidaris de Magnenci, l’any 350 Aquesta església, designada al segle XI amb el nom de Santa Maria de ipso Pujo 1042 i, més tard, amb el de Santa Maria de Belloc, hauria estat reconstruïda al segle…

Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les Agudes dins…

Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de Caldes Calella Sant Quirze de…

Situació Vista de la façana de l’església després de la seva restauració J Tous La capella de Sant Joan de Can Nadal és adossada a les construccions de l’antic mas de Can Nadal, el qual es va convertir en restaurant de curta durada Es troba a una cota de 575 m sobre el nivell de la mar, al vessant de migjorn del turó de Sant Elies Mapa L37-14364 Situació 31TDG493194 Del quilòmetre 7 de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic surt a mà esquerra vers ponent una carretera que mena a la urbanització de “Refugis del Montseny” L’edificació de l’antic mas de Can Nadal queda a la cota més…

Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…

Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla del Vallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la Creu Caldes de Montbui Santa Maria de Caldes Sant Martí Sant Miquel de Baduell o de Martres Sant Pere…

Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…