Situació
Les ruïnes de la capella de Santa Anastàsia després de la seva barroera destrucció.
M. Anglada
Aquesta capella es troba al cim d’un pla situat a 800 m d’altitud sobre el nivell del mar, que forma la serra de Naval, prop del mas Cervera. En aquest pla hi ha un càmping de caravanes.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG496247.
Per anar-hi cal agafar el trencall a mà dreta, cap a llevant, abans del quilòmetre 15 de la carretera de Palautordera a Seva. La pista, de 2,4 quilòmetres de recorregut, és senyalitzada amb rètols que indiquen a Can Cervera. (MAB)
Història
La capella de Santa Anastàsia presidia l’altre veïnat de Vila-seca, al cim d’un turó ara totalment ocupat per un modern càmping. Les restes de l’església, cada dia més degradades, es troben darrera els antics masos de Can Cervera i Can Jovany. Va tenir culte fins el 1936, i després va quedar abandonada, fins que fou destruïda barroerament pel propietari del lloc per a apropiar-se-la. L’únic testimoni de la seva antiguitat són les mateixes ruïnes, ja que la documentació no en parla fins als segles XVII i XVIII. El 1776 consta ben clarament que era propietat del comú de la parròquia i terme. (APF)
Església
Planta de la capella, de la qual es conserva bona part dels murs.
M. Anglada
Les restes del que fou l’església de Santa Anastàsia queden a unes alçades variables, entre 1,7 i 0,5 m des de l’exterior, i a l’interior es veu perfectament dibuixada la forma de la planta, que consta d’una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple plec en degradació. L’únic element arquitectònic que es conserva és una part de la portalada, emmarcada amb maó d’obra, de ceràmica motllurada, exactament igual que la de Sant Martí, cosa que indica que les dues entrades varen ser modificades més tard.
L’aparell és fet de petits carreus força irregulars de pedra de pissarra, amb bastant de morter a les juntes, cosa que evidencia que es tracta d’una obra rústega situada entre els segles XI i XII.
Aspecte que tenia la capella abans del 1936, segons una vella publicació excursionista.
M. Anglada
Per fotografies antigues podem saber que el mur de ponent sobrepassava la coberta i es rematava amb un campanar d’espadanya d’un sol ull. A la façana sud s’obrien dues finestres, i sembla que també hi havia una porta que devia ser l’entrada original, substituïda per la de la façana de ponent, més tardana. Al centre de l’absis s’obria una finestra de doble esqueixada. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Martí i Bonet, I-1, 1981, pàg. 139
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 38