Resultats de la cerca

Situació Conjunt de les ruïnes del castell i de la capella de Sant Martí sobre el penyal dit la Popa M Anglada El castell es troba sobre un extrem d’una petita serra rocosa que fa de contrafort del massís de Sauva Negra Aquest esperó rocós, vist des de les cares sud-est i nord-oest, sembla el perfil posterior d’un vaixell per la balma que hi ha a l’extrem de llevant Per això ha rebut el nom popular de la Popa La cota sobre el nivell de la mar és d’uns 850 m Mapa L37-15393 Situació 31TDG316251 El camí que cal agafar és el que surt de Castellcir al final del carrer de l’Amargura,…

Situació Vista de llevant de la capçalera de l’església, de la qual resta només un dels tres absis primitius J Tous L’antiga església parroquial de Sant Andreu de Castellcir és al marge esquerre de la riera de Castellcir o de Tenes, a la falda de la serra de Roca-sitjana, a uns 690 m d’altitud sobre el nivell de la mar És emplaçada al costat del cementiri i antiga rectoria de Castellcir, avui dia convertida en un mas Mapa L37-14364 Situació 31TDG304237 S’hi va des de Castellterçol, d’on surt una carretera cap al nou poble de Castellcir A la…

Situació Un aspecte de les seves enigmàtiques ruïnes M Anglada El turó de Vilacís és situat a l’esquerra de la riera de Tenes o de Castellcir, a una cota de 789 m sobre el nivell de la mar, prop del mas de l’Antoja, que queda al nord-est del nou poblet de Castellcir Mapa L37-15393 Situació 31TDG304247 S’hi accedeix pel mateix camí que va al castell de Castellcir Cal deixar el cotxe al mas de l’Antoja i agafar tot seguit un corriol molt perdedor vers el nord-oest S’hi arriba aproximadament en deu minuts MAB Història Les ruïnes del turó de Vilacís són un…

Situació Absis i capçalera sobrealçats de la primitiva església romànica ampliada amb construccions tardanes M Anglada L’església parroquial de Santa Coloma Sasserra es troba a l’extrem nord del terme municipal, sobre un pla a 864 m sobre el nivell de la mar, que queda entre les rieres de Castellcir i la riera de Fontscalents Mapa L37-14364 Situació 31TDG311275 Des de Castellterçol surt una carretera o pista de 7 km, la mateixa que va a Castellcir Cal agafar, però, la variant de l’esquerra, vers tramuntana, en la bifurcació que es troba passats els dos primers…

Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà

Situació Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval M Anglada Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDG308248 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres MAB Història L’…

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba abandonada ja que no…

Capella rural, probablement situada vers el turó de Vilacís, que surt documentada en els testament locals, com a objecte de deixa des de l’any 1217 Fins el 1432 s’han recollit vuit notícies que només deixen constància de la seva existència N’ignorem la situació i, per tant, si en resta res

En un bosquet d’alzines que limita el prat que es troba davant l’església de Santa Coloma Sasserra hi ha restes informes de murs i pedres que indiquen l’emplaçament del casal o domus dels Santa Coloma, un llinatge medieval molt actiu a la comarca documentat des del segle XII, que va senyorejar el castell de Rodors i altres dominis Aquest llinatge es va refondre amb el dels Corbera el 1522 La família Giol, procedent de Centelles, inicialment emfiteutes dels Santa Coloma, va establirse al segle XVI en el casal, i al segle XVII va construir el gran mas adossat a l’església de Santa Coloma Les…