Situació
Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval.
M. Anglada
Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG308248.
S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres. (MAB)
Història
L’origen i la situació d’aquestes restes d’una gran torre, la “torrassa” segons el parlar de la gent, en un lloc enclotat al peu de la riera de Tenes, és un enigma. Avui dia resta poc més d’un quart de cercle de l’obra, el qual, però, deixa endevinar un diàmetre de 8 a 9 m. La base, un xic atalussada, té uns 2 m de gruix.
L’antiga documentació del lloc, guardada al fons documental del monestir de Sant Benet de Bages, fa esment entre el 923 i el 1020 d’un “castrum de Tenis” o de “Tennes”, com a centre del terme o jurisdicció que més tard tindria el castell de Castellcir. Del 1014 en endavant, el terme de Tenes va desapareixent i surt en lloc seu el de Castellcirvio o Castrocirvi.
Tot i la situació poc característica de la Torrassa dels Moros, que tenia, però, un gros mur que l’envoltava, del qual es veien les fonamentacions, aquesta torre podia ésser la romanalla de l’antic “castrum de Tennis”. Sembla, però, més adient situar aquest castell al turó proper de Vilacís, més encastellat, on hi ha unes ruïnes més antigues. (APF)
Torre
Planta de l’antiga torre, avui molt malmesa.
M. Anglada
El conjunt és compost per una torre de planta circular i un recinte. La torre, de la qual només es conserva el sector septentrional, tenia un diàmetre interior d’uns 300 cm i uns murs, a la base, d’uns 195 cm de gruix. Pel que veiem en aquesta cara nord, a uns 4,5 m, des del nivell originari del sòl, hi havia un relleix d’uns 15-20 cm. Uns 470 cm més amunt hi havia un segon relleix. Encara, 3 m més enlaire hi havia un tercer replà, per sobre del qual, actualment, encara es conserva 1,5 m de paret. El conjunt devia tenir una alçada d’almenys 14 m, dividida per tres sostres. La porta, que devia estar orientada a migjorn, és possible que o bé coincidís amb el primer relleix o bé amb el segon. Els carreus d’aquesta torre són escalabornats, però no gaire treballats, i fan 10 cm d’alt per uns 25 cm de llarg.
La torre és situada a prop de l’angle nord-est d’un recinte que fa 22 m de llarg per 15 m d’ample. Només s’endevinen alguns fragments de les restes d’aquest clos als angles sud-est, sud-oest, nord-oest, etc.
Podem datar aquesta fortificació, situada al cim d’un turonet, entre un torrent i un camp, al segle XI, possiblement en un moment primerenc. Tot i que modernament només ha estat considerada una torre, en realitat era un castell, que tenia el seu terme. Per les seves característiques podem comparar la Torrassa amb torres castell una mica més antigues, com poden ésser la de Coaner o la de Fals, a la comarca del Bages. (JBM)
Bibliografia
- Pladevall, 1979