Situació
Absis i capçalera sobrealçats de la primitiva església romànica ampliada amb construccions tardanes.
M. Anglada
L’església parroquial de Santa Coloma Sasserra es troba a l’extrem nord del terme municipal, sobre un pla a 864 m sobre el nivell de la mar, que queda entre les rieres de Castellcir i la riera de Fontscalents.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG311275.
Des de Castellterçol surt una carretera o pista de 7 km, la mateixa que va a Castellcir. Cal agafar, però, la variant de l’esquerra, vers tramuntana, en la bifurcació que es troba passats els dos primers quilòmetres. (MAB)
Història
És una església parroquial documentada des del 939, quan va ésser sotmesa a l’església de Santa Maria de Moià amb motiu de la consagració feta aquell any. Aviat va recuperar l’autonomia i des del 1060 és consignada com a parròquia plenament independent. La seva demarcació es repartia entre els termes de Moià i de Centelles, en el sector de Sauva Negra. El sector central formava una quadra o domini dels Santacoloma, que més endavant es va unir al municipi de Castellcir.
La documentació l’anomena Santa Coloma “superior”, per a distingir-la de Santa Coloma “inferior” o de Centelles, i també “de ipsa serra” (1230), d’on ha derivat l’actual Sasserra.
No hi ha notícies de la seva erecció; només consten algunes modificacions d’obres fetes el 1673 i el 1820, les quals van anar alterant la primitiva obra romànica. (APF)
Església
Planta de l’església, ampliada amb capelles laterals i una gran sagristia.
M. Anglada
Aquesta església, a més d’haver estat modificada per les addicions de les capelles laterals i la sagristia, s’ha sobrealçat tota ella, el campanar inclòs. Primitivament, constava d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit. Era encapçalada per un absis semicircular amb un arc en gradació cobert amb volta de quart d’esfera, mentre que el campanar quedava adossat a la façana lateral de tramuntana. L’aparell, fet de carreus molt regulars i disposat en filades uniformes, es destaca en les dues primeres etapes. En la primitiva el to dels carreus és més fosc, mentre que en les parts posteriors dels murs —resultat d’haver-los sobrealçat—, són força més clars, però de la mateixa mida. Finalment, trobem una tercera etapa, feta en maçoneria ordinària, que inclou la part del damunt de l’absis mateix.
El campanar també ha estat sobrealçat, però en aquest cas els carreus de la part alta són més regulars que els de la inferior. En aquesta part inferior hi ha dues arcuacions llombardes a la cara nord, i es mig endevinen, tapiades, dues finestres geminades. No obstant això, el coronament del campanar torna a ésser construït amb un aparell molt més bast.
La coberta és de teula corba de ceràmica, amb ràfecs de pedra motllurada a les façanes de llevant i migdia, on també hi ha dues mènsules. La façana de ponent, ben estructurada, sembla refeta amb posterioritat. Té un ull de bou motllurat, que es podria datar al segle XII, una portalada d’arcada adovellada i una finestra sobre l’ull de bou. (MAB)
Bibliografia
- Pladevall, 1971, pàgs. 190-193
- Pladevall, 1991, pàg. 114
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 122