Resultats de la cerca

Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó

Aquesta església inicialment degué ser una simple capella del terme de Castelló, però en un moment indeterminat passà a exercir com a parròquia del terme Estigué, com les altres esglésies del terme, vinculada al priorat de Santa Maria de Meià des de la seva fundació Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té cap constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació…

L’església de Sant Feliu de Cadins és poc més d’1 km a ponent de la vila de Cabanes Actualment serveix de pallissa al mas de Sant Feliu En un document de l’any 1595 els jurats de la ciutat de Girona declaraven que en temps molt antic Sant Feliu de Cadins fou un monestir fundat pels templers, afirmació que no ha pogut ésser confirmada Se sap del cert que al segle XII el monestir aixoplugava una comunitat de monges del Cister L’any 1169 el papa Alexandre III convertia Sant Feliu de Cadins de filial del convent de Valldemaria, a Maçanet de la Selva, en abadia i cap de l’antiga…

Els orígens de l’església parroquial de Sant Lluc es remunten al segle XIII És possible que quan l’any 1274 el mestre d’Amposta, Berenguer d’Almenara, donà llicència als habitants d’Ulldecona perquè es poguessin traslladar del castell d’Ulldecona —on hi havia el primitiu nucli de poblament— a la vall, per a formar una nova població, tant l’església de Sant Lluc com el nou nucli d’Ulldecona ja existissin de poc temps abans Fem aquesta afirmació perquè sovint les concessions formals per a la fundació d’un nucli poblacional a l’edat mitjana es feien posteriorment, és a dir, quan la…

El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres…

Situació Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar 269 m d’altitud Mapa 365M781 Situació 31TDG816187 S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera Dista de Blanes poc més de 4 km JAM-JRS Història La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’…

Situació Vista de la base del mur del sector ponentí del recinte rectangular d’aquesta fortificació ESG Les restes del castell de Lavaix són situades dalt d’un turó de vessants molt pendents, excepte pel costat nord, conegut com la “Roca de Sant Miquel”, el qual s’emplaça a la banda dreta de l’embassament d’Escales, un xic al N de les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Lavaix, avui dia sota les aigües de l’embassament Mapa 32-10 213 Situació 31TCG146957 Per a arribar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera N-260 que mena a la Pobla de Segur, i un cop fet un recorregut d’…

El lloc de Montmur o Mormur és situat en un tossal, a 329 m d’altitud, a uns 5 km al sud-oest de Balaguer, prop del riu Farfanya En aquest indret l’any 1930 fou descobert, gràcies a la tasca d’estudi duta a terme per l’escolapi Sebastià Pubill, un important poblat amb restes arqueològiques i materials que abracen cronològicament des de la prehistòria fins a l’època andalusina, moment al qual corresponen les restes d’una torre Posteriorment, vers els anys cinquanta, va fer prospeccions en aquest poblat R Pita Mercé, i més recentment, el 1981, un equip d’arqueòlegs dirigit per J Giralt La…

Al nord-oest del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet, s’alça, a 491 m d’altitud, el poble de Florejacs L’indret, conquerit al segle XI, restà inclòs dins el comtat d’Urgell la referència més antiga del lloc es remunta a l’any 1082, quan Arnau i la seva esposa Guisla donaren a Santa Maria de la Seu i als seus canonges els castells de Claret i de Valltallada, ambdós del terme de Guissona L’esmentat castell de Valltallada limitava, a tramuntana, amb el terme de Floriacus Pocs anys després és documentada l’existència del seu castell concretament, el 1087 l’ardiaca Miró Erimà deixà a…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot observar perfectament l’esquema estructural de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur L’església de Sant Nicolau es troba al veïnat del mateix nom, format per masies escampades al sector meridional del terme municipal d’Ordis, a uns 2,5 km d’aquesta població, prop del marge dret de l’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG925744 Per arribar a l’església de Sant Nicolau, que és propera al Mas Pagès, cal agafar un camí que surt de la carretera local que des de la N-II passa per…