El lloc de Montmur o Mormur és situat en un tossal, a 329 m d’altitud, a uns 5 km al sud-oest de Balaguer, prop del riu Farfanya. En aquest indret l’any 1930 fou descobert, gràcies a la tasca d’estudi duta a terme per l’escolapi Sebastià Pubill, un important poblat amb restes arqueològiques i materials que abracen cronològicament des de la prehistòria fins a l’època andalusina, moment al qual corresponen les restes d’una torre. Posteriorment, vers els anys cinquanta, va fer prospeccions en aquest poblat R. Pita Mercé, i més recentment, el 1981, un equip d’arqueòlegs dirigit per J. Giralt.
La primera menció que s’ha localitzat del topònim data de l’any 1093, quan en una escriptura de donació de béns de Balaguer i del seu terme, atorgada pel comte d’Urgell, Ermengol V, al monestir benedictí de Tavèrnoles, s’esmenta el coll de Mun Mur.
El lloc de Montmur molt probablement degué ésser conquerit als andalusins entre la darreria del segle XI i les primeres dècades del segle XII, amb la participació en la conquesta de Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger. Tal afirmació es fonamenta en algunes escriptures on de forma directa o indirecta es menciona aquest personatge. La primera data del 5 de febrer de 1107, quan l’esmentat vescomte féu donació a l’església de Sant Pere d’Àger d’una torre de la seva propietat, situada a la vall de Montmur. L’any següent, el 1108, Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Gelvira cediren a Arnau Miró i a la seva esposa Arsenda, el castell de Montmur, al terme de Balaguer (“uno castello que habemus infra termino Balagarii prenominato Montmur”), i una vuitena part dels drets que tenien a Balaguer, en canvi d’un cavall valorat en seixanta unces d’or.
Vers mitjan segle XII, per una escriptura del 1146, hom té notícia que Pere Arnau de Casserres, els seus fills i el seu germà Miró Arnau concediren a Guillem d’Àger i a d’altres les dues terceres parts de “ipsum kastrum de Monte Muro”, amb tots els seus drets I les seves pertinences. Aquest document és força interessant, perquè, a més d’enumerar tots els béns que tenia el terme del castell, inclosa una vila, assenyala les afrontacions territorials de la demarcació castral i especifica que la possessió del castell per part dels donants els pervenia per donació dels seus pares, del vescomte i el comte d’Urgell. D’acord amb aquest document i l’anterior (datat el 1108), es podria inferir que Pere Arnau de Casserres i el seu germà Miró Arnau eren fills d’Arnau Miró, i que aquesta família era la que detenia la castlania del castell de Montmur, com a feudataris dels Cabrera.
També durant aquest segle és consignat que l’abadia de Santa Maria de Poblet tenia béns en el castell de Montmur, atès que consta que l’any 1172 Ramon de Casserres i el seu germà Bernat cediren a l’esmentat cenobi cistercenc tots els drets que tenien sobre un alou situat a Montmur, al terme de Balaguer, que era de Poblet, i en retingueren per a ells la dècima. Notícies d’anys posteriors (1174, 1177) fan referència a cessions de terres al terme del castell de Montmur.
Alguns autors suposen que el lloc de Montmur estigué habitat fins al segle XIV i s’abandonà arran de la pesta negra. Aquesta suposició enllaçaria amb la notícia que dóna el document del 1146 quan parla de l’existència d’una vila, tot i que aquest assentament poblacional medieval de Montmur encara no ha estat localitzat.