Resultats de la cerca

La caseria de Queràs és situada prop de la carretera que uneix Tarroja de Segarra amb Sant Ramon, al nord del terme de Cervera D’aquest indret s’han localitzat escasses referències documentals, tot i que les sevesvicissituds històriques anaren unides al del veí llogaret de Tudela El seu castell és esmentat l’any 1045 en una escriptura per la qual Guillem, fill d’Elomar, donà el castell del Llor a la seva esposa Ingilberga i a llur fill Hugó aquesta fortalesa incloïa dins el seu terme altres castells, entre els quals hi havia el de Queràs Segons indiquen els fogatjaments dels anys…

L’església d’aquesta petita caseria que tal vegada cal identificar amb el Pujol dels primers censos 2 focs el 1495, surt esmentada indirectament a partir del final del segle X Llavors, Moder i Ricolf canviaren amb Alaó una terra a la vall de Soperuny, al lloc dit “sota Santa Maria” Vers el 1030 aquest monestir tenia una terra al Pujol que confrontava amb Santa Maria Tanmateix, aquesta església no fou una dependència d’Alaó sinó del monestir de Lavaix Els seus orígens anaren relacionats amb el priorat de Sant Vicenç del Sas L’inventari de Lavaix del 1180 aclareix que l’església de…

Aquesta església tingué una vida molt curta Fou la parròquia particular dels súbdits del comte d’Urgell, el qual el 1168 convertí la mesquita d’Alcoraça en una església dedicada a sant Vicenç “ unum cassale in urbe Ilerde que fuit de ipsa meschita que modo vocatur ecclesia Sancti Vicenti in loco ubi dicitur Alcoraza iuxta portam de Garden ” Apareix esmentada en l’ Ordinatio de l’església de Lleida del mateix any L’any 1181 Ramon Renard va vendre a Guillem Reinad unes cases vora l’església de Sant Vicenç Vers el 1197, la parròquia de Sant Vicenç fou abolida i el seu terme s’integrà a la…

Tot i que les primeres mencions de l’església daten del final del segle IX, la primera referència explícita de la parròquia de Sant Esteve de “ Rivo de Cotum ” —topònim que reflecteix una zona de sediments arrossegats per les riuades—, la trobem l’any 1064 en el testament d’un preceptor de l’església de Girona Des del seu inici va pertànyer a la jurisdicció dels Vilademany, dependents dels vescomtes de Cabrera, fins que al 1242 passà a Pere de Gombau qui, alhora, la cedí a Guillem de Guifret A la mort d’aquest noble osonenc, l’any 1256, passà a la Pia Almoina de la catedral de Girona La…

Aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges santjoanistes d’Alguaire Es tracta d’un edifici gòtic Un cop establertes les monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia hagut un temple anterior En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi contribuïren diverses institucions eclesiàstiques Hi ha constància que al juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant Pere d’Àger…

L’antic poble de Montargull, avui totalment despoblat, es troba a la banda oriental del terme, al cim de la serra del mateix nom El seu castell és documentat des de l’any 1077, que Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació a un grup de famílies del castell de Montargull, a fi que colonitzessin l’indret Des d’aquesta primera menció fins a mitjan segle XII, el silenci documental sobre Montargull fa que sigui difícil saber si la colonització del lloc que havien projectat els Queralt es va poder dur a terme Fos com fos, la següent referència sobre la seva fortalesa data…

Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots…

Aquesta església fou la capella del castell d’Alguaire, seu d’una comanda hospitalera des del 1186 A partir de mitjan segle XIII es convertí en el temple del castell convent de monges santjoanistes d’Alguaire L’any 1227 Berenguer de Porqueres deixà a la casa hospitalera d’Alguaire i a Beate Marie de Algaira diversos béns abans de partir de pelegrinatge a Santiago de Compostella L’any 1250, els hospitalers d’Alguaire cediren el castell a les monges hospitaleres de la comanda de Cervera, que deixaren el seu primitiu estatge i es traslladaren a viure a Alguaire Aquesta fundació va ser aprovada…

Gràcies a la recent redescoberta del Cartoral de Santa Maria de Roses Arxiu Diocesà de Girona coneixem notícies prou importants sobre el vilar de Rustià o Rusticià, on hi havia una església La primera vegada que s’esmenta és el 898, en la venda d’un camp situat a “ Rusticiano” Les possessions i els drets que hi tingué l’abadia de Santa Maria de Roses anaren creixent des del segle X fins al segle XIII La dotació del comte Gausfred a aquest cenobi de l’any 976 concedia, a més d’una diversitat de possessions en aquest lloc, la seva església “ in loco qui dicitur Rusticiano…

L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020 Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927 L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de…