Sant Sadurní de Rustià (Peralada)

Gràcies a la recent redescoberta del Cartoral de Santa Maria de Roses (Arxiu Diocesà de Girona) coneixem notícies prou importants sobre el vilar de Rustià o Rusticià, on hi havia una església. La primera vegada que s’esmenta és el 898, en la venda d’un camp situat a “Rusticiano”. Les possessions i els drets que hi tingué l’abadia de Santa Maria de Roses anaren creixent des del segle X fins al segle XIII. La dotació del comte Gausfred a aquest cenobi de l’any 976 concedia, a més d’una diversitat de possessions en aquest lloc, la seva església: “in loco qui dicitur Rusticiano ecclesiam Sancti Saturnini et titulo Sancti lohannis”. Aquest text situà Rustià no lluny del curs de la Muga. De l’església, en tornem a tenir notícia l’any 996 i el 1197 amb el nom de Sant Sadurní. No n’hi torna a haver referències, mentre que els dominis del monestir de Roses són àmpliament documentats fins l’any 1235 (l’esmentat Cartoral inclou textos fins el 1251). Actualment no s’identifica cap rastre del poblat ni de l’església de Rustià, dels quals no hi ha ni tan sols memòria popular. Pensem en la possibilitat que el poblat desaparegués amb les grans inundacions de l’any 1421. Per les indicacions documentals cal suposar que es trobava prop de la riba esquerra de la Muga, vers el límit dels municipis de Peralada i Vilanova de la Muga, a l’espai proper als veïnats o llocs de Vallgornera, puig Barutell i puig de Millot.