Resultats de la cerca

La quadra de Puigdàlber posseïa una església dedicada a sant Andreu que és esmentada per primer cop l’any 1280 en les Rationes decimarum Havia estat sufragània de Santa Fe del Penedès La parròquia actual es troba sota la mateixa advocació de sant Andreu, però l’emplaçament de l’antiga capella, avui completament desapareguda, es desconeix completament

Aquesta església, avui completament desapareguda, ha donat nom a una partida del terme, prop del límit amb Torrelles i Clairà Sembla que la primera referència de l’església és de l’any 963, en una donació a Santa Eulàlia d’Elna de dues vinyes situades a Torrelles, al camí de Sant Esteve

No hem trobat referències documentals concretes sobre aquesta església, avui completament en ruïnes, situada a la vall d’Estac Tanmateix, l’any 1979 encara era possible veure uns murs corresponents a la façana de ponent i part de la capçalera d’una església d’una nau, amb aparell de cÀrreu de possible factura alt-medieval

Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va…

Aquesta església i antiga parròquia, avui completament desapareguda, era situada prop de l’actual mas Bearn, al nord-est de Perpinyà És documentada per primera vegada juntament amb la vila de Tanyeres l’any 901, i se’n tenen notícies històriques fins al segle XVII L’any 1139 va ser donada pel bisbe Udalgar al capítol d’Elna En l’actualitat el topònim Sant Genís de Tanyeres només designa una partida del terme de Perpinyà, propera al mas Bearn

Aquesta església és documentada des de l’any 1300, quan era una simple capella situada prop de la vila de Vila-rodona Entre el 1599 i el segle XIX, la capella de Sant Llorenç, completament renovada, fou l’església del convent de servites dels Dolors L’any 1835 els frares abandonaven definitivament el convent i l’església fou utilitzada com a magatzem La resta del convent fou enderrocada per fortificar la vila durant la primera guerra Carlina En l’actualitat l’església és desafectada i molt malmesa

Malauradament no ens han pervingut notícies històriques d’aquesta capella, que fou destruïda en fer-se les obres de la central de Gavet Abans de la guerra civil del 1936-39 s’hi celebrava un important aplec De l’església de la Mare de Déu del Pont d’Orís només resta el perímetre dels seus murs, completament ocupats per ruïnes i bardisses, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell rústec de cÀrreu molt irregular, que no permet una datació precisa

Aquesta capella, situada prop del terme de Sant Quintí, existia com a mínim des del segle XIII Es té constància d’una donació a l’església el 1299 El 1316 tenia cura del temple un donat, i més tard se n’encarregà la mateixa família Busquets, que vivia a la masia del costat El 1582 els jurats del terme de Mediona van decidir engrandir el temple perquè era molt visitat, i en modificaren completament l’antiga obra romànica Més tard l’edifici va sofrir altres reformes Conserva un portal de mig punt de tradició romànica fet de pedra ben treballada

Aquesta església era la capella de l’antic castell de Castellmós, documentat per primera vegada el 956 Malgrat aquestes notícies tan reculades del lloc, no trobem esmentada directament aquesta església fins al 1348 Pocs anys més tard, el 1388, es trobava en mal estat La capella apareix esmentada en les visites pastorals del principi del segle XV a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca També durant el segle XVI és de nou documentada Al segle XVIII s’havia convertit en una ermita Actualment és completament desapareguda Probablement fou emplaçada a la muntanya anomenada de Sant…

Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als…