Resultats de la cerca

Situació Aspecte actual de l’absis, després de la recent supressió dels contraforts que en dificultaven la visió ECSA - J Bolós L’església parroquial de Sant Feliu domina el coster en què es troba assentada la població de Calmella, situada al sud dels Aspres Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 10,8” N - Long 2° 40’ 31,1” E Hom arriba al petit nucli de Calmella per la D-13, la qual parteix de la D-615 d’Illa i Tuïr a Ceret al coll de Llauro i condueix fins al coll de Fortó, límit geogràfic entre el Rosselló conca de la Tet i el Vallespir conca de la Tec PP Història El lloc de Calmella,…

Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…

Situació Interessant església romànica de Sant Feliu i Sant Pere de Fontcoberta, que mostra, integrats en la seva arquitectura, molts detalls decoratius i escultòrics característics de les construccions del segle XII F Tur L’església dedicada a Sant Feliu i Sant Pere és situada a l’antic nucli de Fontcoberta Mapa L38-12295 Situació 31TDG828659 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Figueres i desviar-se a 3 km en la urbanització anomenada Malianta per una carretera asfaltada i senyalitzada A uns 2 km l’església és perfectament visible a la dreta JMC-JRM Història Aquesta església…

L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa a la…

Situació Sant Esteve de Prunet, antiga parròquia rural, que fou una possessió de Sant Joan de les Abadesses ECSA - J Ponsich El lloc de Prunet, de masies disperses, és a llevant de l’actual terme municipal de Prunet i Bellpuig, en els vessants del Puig Helena i del Montner L’església parroquial de Sant Esteve de Prunet, sobre un serrat, té al costat el cementiri parroquial i una sola casa, l’antiga rectoria Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E Per a arribar-hi cal situar-se al coll del Fortó, en el punt d’unió de la carretera D-618 de Bulaternera als Banys d’Arles i…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera rectangular a primer terme J M Melció Sant Quintí d’en Bas és una antiga parròquia del municipi de Sant Esteve, situada just al límit amb Joanetes, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Sant Esteve d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG539631 Per arribar a Sant Quintí d’en Bas cal anar per la carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners, per Besalú i Anglès Entre els punts quilomètrics 44 i 47 hi ha, a mà dreta, el trencall que porta a Joanetes En arribar al veïnat de Can Trona, a 500 m, cal…

Situació Un aspecte de les seves malmeses ruïnes de Sant Vicenç de Vallarec J M Masagué Cobertes de vegetació, les ruïnes d’aquesta església són situades al vessant nord-occidental de la serra de Collserola, al sud-est del nucli urbà de Sant Cugat Són encastellades dalt d’un turonet, a l’extrem nord de la serra d’en Bell i al marge esquerre del torrent de Sant Vicenç Mapa 36-16420 Situació 31TDF246890 S’hi va des de la rambla de Can Bell, que comença al quilòmetre 10,600 de la carretera que va de Sant Cugat a Barcelona per l’Arrabassada Cal seguir la rambla durant 400 m i baixar durant 400 m…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn amb l’extrem de llevant i l’absis tapats per una capella tardana i la casa rectoral J Recarens Aquesta església, centre d’un veïnat amb el mateix nom, es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal d’Arbúcies Mapa L37-13332 Situació 31TDG529327 A la carretera GE-543 d’Arbúcies a Coll de Ravell, uns metres abans d’arribar a la gasolinera, al cim del coll, surt una carretera particular que en uns 2,5 km mena a l’església JRR Història D’ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans, gràcies als…

Situació Ruïnes de l’absis d’aquesta església, que fou una pabordia de canonges augustinians dependent del priorat de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al nord-oest del poble de Serdinyà, a la Solana, a la riba esquerra de la Tet, a 680 m d’altitud Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 30” N - Long 2° 19’ 46” E Hom hi arriba després d’uns 2 km per una carretera que parteix, a mà dreta, de la N-116, a uns 400 m de l’entrada del poble de Serdinyà venint de Vilafranca Història Aquesta església fou la seu d’una pabordia de canonges…

Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat,…