Resultats de la cerca

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies

Les restes de l’església es troben mig esfondrades en la Tet, al nord del poble actual La capella de Sant Domènec, construïda dins el castell del Soler per iniciativa de Bernat de Berga, bisbe d’Elna 1230-58, fou objecte d’un llegat dins el seu testament 1258 Tenia l’interès de ser una de les capelles més antigues dedicades a sant Domènec, el qual havia travessat més d’una vegada el Rosselló i que morí l’any 1221 Com a conseqüència de l’erosió produïda a la riba dreta de la Tet, de Sant Domènec només resta el mur sud i una porció de la capçalera

Aquesta església, del lloc de Fontanet, dit després la Bisbal, fou consagrada l’any 904 pel bisbe de Girona Servusdei, al mateix temps que unes altres dues esglésies, dedicades a sant Miguel arcàngel i a sant Joan El més probable és que calgui interpretar que fou construïda una sola església amb tres altars o triple advocació En el document de consagració figura que les esglésies foren reedificades sobre les ruïnes escampades per anteriors trasbalsos i que els fou donada la categoria de parròquia, la qual fou dotada amb drets sobre alguns llocs de la contrada “ villa Fontanedo et…

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien dues peces de terra a Santa…

L’església de Sant Lleïr o Lliser d’Arcalís és identificada, amb reserves perquè no se’n documenten d’altres dedicades a sant Lliser en aquesta zona, per I Puig i Ferreté amb l’església de Sant Lliser de Sesui , que es documenta l’any 947 en una donació i venda que feren els comtes Isarn i Adelaida al monestir de Gerri, de l’alou de Sesui , amb l’església, que era a la Ribera de Sort Aquesta possessió és confirmada l’any 966 en la butlla del papa Joan III a favor del monestir de Gerri Tanmateix, Gerri no degué conservar el domini sobre aquesta església L’any 1054, Brocard, fill…

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera L’any…

Aquesta església fou una capella castellera dependent de la parroquial de Fontllonga, i, a través d’aquesta, del priorat de Santa Maria de Meià El fet poc corrent de tenir la mateixa advocació la capella del castell i l’església parroquial de la població pot crear confusió, però possiblement la parròquia fou sempre la de la població i l’església del castell fou una simple capella Segurament que l’església de Sant Miquel del castell, com la parroquial, formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué realitzar abans de l’any 1040, ja que en una relació de parròquies…

Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda , mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques L’any 974 apareix per primer cop esmentada en una carta, en la qual el Sant Pare Benet VI cedeix l’església a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes El 1246 passà per una butlla pontifícia al…

Situació Aspecte exterior de la capçalera amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues separades en parells per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són emplaçades en un empit situat al ribatge esquerre de la riera de Salo, prop del casal de les Feixes, a la banda septentrional del terme Long 1°41’24” - Lat 41°50’45” Venint de la Colònia Valls, poc després del quilòmetre quatre, al peu de la carretera hi ha l’imposant casal de les Feixes, des d’on hom pot veure les ruïnes de la capella, situada, com el mas, a mà dreta de la carretera, i a l’altra banda de la riera…

Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur És l’església parroquial del poble de Vilarig, situat a l’extrem septentrional del terme, al cim d’un tossal a la capçalera de la riera del mateix nom El nucli de població és format pel castell, l’església i el reduït agrupament de masies a la banda de tramuntana Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal seguir el camí apuntat per al castell de Vilarig L’església es troba al costat del castell, a la banda de tramuntana JBH-…