Resultats de la cerca

Aquesta església fou el temple de l’antic poble de les Pinyeres un topònim que apareix documentat a mitjan segle XIII Tingué consideració de parròquia, almenys ho era el 1314, que fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac L’edifici actual va ser enllestit, o refet, cap al 1600, tot aprofitant, en part, la façana antiga El lloc de les Pinyeres va desaparèixer a mitjan segle XVII i la població es traslladà al Masroig Avui l’església, convertida en ermita, és l’única edificació que es manté dempeus

Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el segle XIII sinó a un de…

Aquesta capella, ara pràcticament desapareguda, era situada en un indret a ponent del poble de Vimbodí, prop del límit amb Tarrés No se’n tenen notícies històriques, però sembla d’origen medieval Procedent d’aquesta ermita, es conserva a la parròquia de Tarrés un fragment d’escultura que presenta una figura humana dempeus, vestida amb túnica, la mà esquerra de la qual subjecta un bàcul Li manca el cap És possible que aquesta peça formés part d’un sarcòfag, els vestigis del qual es trobaren fa uns quaranta anys en un marge situat a 1 km aproximadament de les ruïnes de l’ermita de…

Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del sòl habitable…

Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de terres del…

Situació Un dels murs que encara resten dempeus de la capella de Sant Antoni de Collfred F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben al cim d’un petit turó, enmig d’un clot vorejat de prats de pastura, al costat de llevant del petit agregat, gairebé deshabitat, de Collfred, abocat ja vers la comarca de la Garrotxa Mapa 294M781 Situado 31TDG646678 S’hi arriba per una pista d’uns 7 km que, vers tramuntana, surt de Vidrà Hi ha també un camí que surt de Ridaura, a la Garrotxa, vers Collfred, el qual passa vora l’església Si hom s’hi fixa, podrà veure els vestigis de l’…

Situació Aspecte exterior de la capçalera amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues separades en parells per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són emplaçades en un empit situat al ribatge esquerre de la riera de Salo, prop del casal de les Feixes, a la banda septentrional del terme Long 1°41’24” - Lat 41°50’45” Venint de la Colònia Valls, poc després del quilòmetre quatre, al peu de la carretera hi ha l’imposant casal de les Feixes, des d’on hom pot veure les ruïnes de la capella, situada, com el mas, a mà dreta de la carretera, i a l’altra banda de la riera…

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…

L’ermita de Sant Martí de Pedrenys, també coneguda fins fa poc com Sant Martinet es trobava dintre del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles Pedrencos o Villa Rara , apareix documentat l’any 1028 en la donació d’un alou que posseïa una tal Truitillis, a favor del seu fill Berenguer, els quals eren situats segons l’escriptura “…in Vállense, in loco que nuncupatur Villa Rara, que alio nomen dicitur et apellatur Pedrencos” Posteriorment, aquest alou passà a formar part dels béns del monestir de Sant Cugat, ja que torna a sortir la “dominicatura de Pedrencs” en les confirmacions de béns…

Les primeres notícies que es tenen del castell de Malavilla són ja tardanes i fan referència als requeriments dels monarques als seus feudataris, els Perves, perquè els en lliurin la potestat, els anys 1272, 1278 i 1334 El castell de Malavilla vingué a ocupar a la Vall d’Àssua el lloc central deixat pel de Torena a la primera meitat del segle XIV L’any 1435, en ocasió de la venda de la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb dels Bellera als Foix, el procurador Joan de Santa Coloma es personà a la Vall d’Àssua, al castell de Malavilla i als llocs d’Altron, Rialb, Olp Arestui, Biuse, Sant Romà i la…