Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Santa Maria del castell de Santa Fe del Penedès
Art romànic
Es tracta de la capella que posseí el castell de Santa Fe, desapareguda com el castell, sense que se sàpiga on s’emplaçà És esmentada com a parròquia per primera vegada el 1189 Al principi del segle XIV en tenia cura Arnau d’Esplugues, capellà de Santa Maria del castell de Santa Fe Aquesta capella va mantenir-se almenys fins al segle XVIII El 1759 és documentada un altre cop l’església de Santa Maria del castell de Santa Fe
Sant Jaume de Palou de Torà (Massoteres)
Art romànic
El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, s’emplaça a llevant del terme municipal, al nord de les costes de Palou Sembla que l’església de Palou, com la de Massoteres, també era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll A la darreria del segle XVI passà a formar part de la nova diòcesi de Solsona Cal dir que l’advocació de sant Jaume no és gens freqüent entre les esglésies més antigues d’aquestes comarques L’edifici actual és una construcció reformada en època plateresca sobre una fàbrica medieval, amb un airós campanar d’espadanya
Sant Salvador de Bellmunt de Mesquí
Art romànic
La vila de Bellmunt de Mesquí s’emplaça damunt un tossal de 661 m d’altitud, a l’interfluvi del riu de Mesquí i el barranc de les Escodines El lloc fou conquerit l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Formà part del senyoriu de Mont-roig, que el 1185 fou donat a l’arquebisbat de Tarragona Consta que l’any 1209 passà a l’orde de Calatrava La primera referència documental de l’església parroquial de Bellmunt es troba en una carta de poblament de l’any 1232, i també consta en les relacions d’esglésies i parròquies que satisferen la dècima…
Castell de les Paüls
Art romànic
L’antic castell de les Paüls era situat al capdamunt de la vila del mateix nom, la qual s’emplaça a 1 431 m d’altitud a la capçalera de l’Isàvena El lloc i el castell de les Paüls no apareixen en la documentació fins a mitjan segle XIII A la fi d’aquesta mateixa centúria, concretament l’any 1291, consta que el castell i el poble de les Paüls eren propietat alodial de Gombau V de Benavent, juntament amb altres nuclis de la rodalia, com Alins d’Isàvena A l’inici del segle XIV, un Ramon de Paüls, potser castlà de la fortalesa, gaudí de l’estima reial car s’han conservat diversos privilegis…
Santa Maria la Major o la Nativitat de Pena-roja
Art romànic
La vila de Pena-roja s’emplaça als vessants de ponent del tossal de la Mola El lloc formà part durant l’edat mitjana de l’extens terme del castell de Mont-roig L’església parroquial de Santa Maria, erigida a la part baixa de la vila, és en l’actualitat un gran edifici barroc de tres naus i cúpula bastit entre el 1724 i el 1749 És molt probable que aquesta església sigui la successora de l’antiga parròquia de la població Una referència documental d’aquest temple podria trobar-se en la carta de poblament que l’any 1270 atorgà Álvaro Fernández, comanador d’Alcanyís i Mont-roig de l’orde de…
Torre dels Comdals o dels Comptals (Manresa)
Art romànic
Es tracta d’una torre de defensa medieval, situada a la barriada dels Comdals, vora Manresa, la qual fou donada a conèixer l’any 1989 La torre s’emplaça gairebé al límit amb el municipi de Castellgalí, i molt a prop d’on probablement passava una antiga via romana És un edifici de planta trapezial, gairebé rectangular, que fa 5,3 m als costats llargs i 4,90 i 4,40 als curts L’alçada actual de la torre és de 9,20 m sobre el marxapeu del portal dels baixos, per on s’accedeix a l’interior Per la banda del riu Cardener, que passa pel costat, és més alta, a causa del pendent del terreny…
Sant Pere del Talladell (Tàrrega)
Art romànic
El poble del Talladell s’emplaça a 390 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Ondara El lloc és esmentat l’any 1063, i la seva església consta com a parròquia del bisbat de Vic en dues llistes de parròquies, datables una vers el 1080 i l’altra de la primera meitat del segle XII L’any 1133, en el testament atorgat pels esposos Gombau i Agnès, consta que aquesta féu una deixa “ ad opera Sancti Petri de Taiadel ” En les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal collectada a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280, consta que el rector de l’església de Destayadel…
Sant Ponç de Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta parrochiali ecclesia ” D’aquesta…
Sant Pere de la Curullada (Granyanella)
Art romànic
L’actual església parroquial és un edifici barroc bastit al segle XVII que en substituí un altre de romànic, avui totalment enrunat, situat a la partida anomenada de Sant Pere, a l’indret on s’emplaçà en un principi el poble de la Curullada La primitiva parròquia és documentada des de molt antic Apareix per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta l’hagiotopònim Sancti Petri de Cruciada Hi ha també notícies de llegats testamentaris adreçats a aquesta església des del principi del segle XII, com els que realitzaren el 1112…
Sant Esteve de Llitera
Art romànic
La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre el baptisme,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina