La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa. La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre el baptisme, mentre que el castell de Sant Esteve no fou conquerit fins l’any 1107.
És probable que a la restauració definitiva d’aquesta església intervinguessin també els templers, ja que després de llargues disputes, el bisbe de Lleida i antic rector de Tamarit de Llitera, Gombau de Camporrells, reconegué a l’orde del Temple la jurisdicció perpètua a Sant Esteve de Llitera, llevat dels drets episcopals (1192). A més, hi ha esment d’algunes possessions dels cavallers de l’Hospital (1204), els quals al cap i a la fi heretaren les propietats dels templers (1307). (JBP)
El que semblen ser els vestigis de la primitiva església de Sant Esteve són situats entre les ruïnes del castell del mateix nom. Al sud de l’estructura principal hom pot veure el mur nord del temple, que era d’una sola nau i capçat per un absis semicircular orientat a l’est. (JAA)