Resultats de la cerca

L’esment més reculat de Riudecanes és de l’any 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV donà el lloc de Cambrils a Ponç de Regomir El terme de Cambrils limitava a ponent amb el torrente qui est iuxta Rivum de Canes La vila de Riudecanyes formà part de la baronia d’Escornalbou i hi residia el batlle general La parròquia ja estava en funcionament a mitjan segle XIII, com ho prova el primer manual notarial de la parròquia que s’ha conservat, de l’any 1263 Els anys 1279 i 1280 el rector de Rivo Cannarum pagà 62 sous en concepte de dècima papal L’església parroquial de Riudecanyes,…

Apareix documentat per primer cop el 1171, en què Ramon de Castellviny fa donació a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem d’uns masos que tenia dins el seu terme Sembla que al segle XV ja estava en estat ruïnós

Aquesta capella, que era situada prop de Can Lladó al cim d’un turonet, consta que estava abandonada a la darreria del segle XIX i conservava tan sols una part dels murs La referència històrica més antiga data del 1447 tot i que de ben segur existia ja en temps anteriors El lloc era conegut popularment com “el Castellot”

Trobem esmentada aquesta església en un document de l’any 1079 El 13 d’agost de 1376 el bisbe ordenà al rector de Palau-solità el trasllat a l’església parroquial dels dos altars antics de Sant Joan i Santa Eugènia i d’altres objectes de culte perquè la capella de Sant Joan estava en ruïna Més endavant, amb les seves pedres, s’edificà el Forn del Vidre

El castell de Pujades tenia una capella dedicada a santa Eulàlia i dos altars Al voltant del 1300 estava en estat ruïnós aleshores el bisbe de Barcelona concedí llicència a Guillem de Pujades, canonge de Barcelona, per traslladar els objectes de culte de la dita capella a una de nova construïda a Pujades el 1338 sota l’advocació de santa Cecília El 1776 encara restava en bon estat Avui, però, ha desaparegut del tot

L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Torre esmentada l’any 962 guardia de Feges en unes afrontacions de l’alou de Prats de Balaguer que fou llegat a Sant Miquel de Cuixà segons disposició testamentària de la comtessa Ava Fou destruïda l’any 1654, al mateix temps que el castell d’Ovança Sols el lloc dit “la Guàrdia”, prop del llogaret de Fetges, que es correspon a un turó d’aspecte piramidal, en conserva el record Estava en relació visual amb els castells d’Ovança, Planès i Prats de Balaguer

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral i de la parròquia de Sant Genís de Massadella, al lloc de Navàs No degué passar de capella rural El lloc de Navàs és documentat des del 982 Navares i l’església apareix esmentada el 1293 com a Sant Hilari de Nabars Suposem que aquesta capella devia ésser la mateixa de Santa Eulàlia de Nabars , que era situada en un lloc proper al mas de Nabars avui can Vall El segle XVII encara estava en ús

Entre els anys 1034 i 1107 se citen repetidament junts els castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, situats als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere L’església de Romadriu estava dedicada a sant Martí probablement una de les restants advocacions correspongui a l’església de Serret Aquesta església sembla que tenia la categoria de parròquia, o almenys això es desprèn de la inclusió de Serret dins el deganat de Montenartró en les visites pastorals del començament del segle XIV