Resultats de la cerca

Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa…

Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc Al final del…

El nom de Palatio Aries es troba esmentat per primera vegada el 904 en l’acta de consagració de l’església de Parets, on consta com a terme veí Posteriorment trobem el nom de “Palaz Darías” en una donació de terres que es fa el 959 al monestir de Sant Cugat Al costat de l’església de Sant Esteve s’alça la casa Palaudàries, fortificada amb un barri que, segons mossèn Mas, és una reconstrucció de l’antiga villa Palatio Aries Segurament, l’únic testimoni de l’existència d’aquest Palatio és la torre del campanar de l’església, de base rectangular i d’un sol cos amb finestres…

Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb…

L’església de Roset, segurament l’església del castell, és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del segle XI Roseto, però, llevat d’aquesta notícia, no en tenim d’altra i no podem conèixer-ne l’advocació Pensem que devia ésser l’església del castell de Roset que mai no arribà a ser parròquia, car devia estar sotmesa a la parroquial de Vilada La documentació parla ja l’any 954 de l’existència de la vall de Roset in comitatu Bergittaennse, in Valle Roseta, in locum quod vocant Bertrana i del castell l’any 1026 No sembla probable que aquesta…

L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els…

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau Les primeres notícies comencen l’any 1179, quan el 7 d’agost el bisbe de Vic, Pere de Redorta, consagrà la capella de Sant Miquel de l’Erm, i aquest dia 24 masos del terme es varen comprometre a sostenir l’església La capella, se segueix documentant fins al 1404 S’ha conservat per tradició la possible existència d’una comunitat de deodonats, però aquesta possible comunitat no té confirmació documental Després del principi del segle XV hom no coneix cap…

Situació Vista de la mola de Colldejou, al cim de la qual hi ha restes d’antigues construccions i habitatges, en part reutilitzats com a cledes per al bestiar ECSA - J Bolòs A l’altiplà de la mola de Colldejou hi ha restes d’unes possibles construccions actualment en part reutilitzades com a cledes per al bestiar Mapa 33-18472 Situació 31TCF213531 Des de molt a prop del Coll Roig, que separa el terme de Colldejou i la comarca del Priorat, surt un camí ben senyalitzat GR-7-3 que en poc més d’una hora porta fins al cim de la mola Un cop al planell, es passa pel costat d’una fortificació feta en…

Un únic document de l’any 985 proporciona notícia sobre la seva existència Es trobava dins el terme dels Monjos, en un lloc indeterminat

En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…